Para saber quien es quién se trasncribe el acta sobre la moción de IU discutida en el Ayuntamiento de Vila Real pidiendo la aconfesionalidad, a raíz de las sentencias favorables al Jefe de la Policía Local negándose a ir, como tal, en las procesiones y actos religiosos, según le ordenaba el Alcalde.
SESIÓN ORDINARIA DEL AYUNTAMIENTO PLENO DEL DÍA 27 DE MARZO DE 2006.
En Vila-real y en el Salón de Sesiones de su Casa Consistorial, siendo las veinte horas del día veintisiete de marzo de dos mil seis, se reúnen previa convocatoria al efecto los miembros de la Corporación que a continuación se relacionan, al objeto de celebrar sesión ordinaria en primera convocatoria del Ayuntamiento Pleno de este municipio.
Asistentes:
Preside el Sr. Alcalde don Manuel Vilanova Goterris….
Asuntos del orden del día:
12.- Moción d’EU-L’Entesa sobre participación de la corporación municipal en actos de carácter religioso.
Orden del día:
2.- MOCIÓN DE EU-L’ENTESA SOBRE PARTICIPACIÓN DE LA CORPORACIÓN MUNICIPAL EN ACTOS DE CARÁCTER RELIGIOSO:
Se da cuenta de a Moción de EU-L’Entesa sobre participación de la Corporación en actos de carácter religioso, del siguiente tenor literal:
“La Constitució de 1978 estableix de manera explícita el caràcter aconfessional de l’estat espanyol. Per tant, els representants de les institucions públiques elegits democràticament, no poden actuar ni participar en actes eclesials ostentant la representació de la institució de la qual formen part sense vulnerar el principi constitucional esmentat. La separació església-estat és un tret fonamental dels sistemes democràtics moderns, i deu ser respectat per totes les institucions de caràcter representatiu al seu àmbit d’actuació.
Així, la participació com a tal de la Corporació Municipal de l’Ajuntament de Vila-real en actes convocats per l’església catòlica, com ara puguen ser processons, misses majors, etc., esdevé com una vulneració i incompliment flagrant de la nostra norma fonamental i dels principis del nostre ordenament jurídic. En aquests actes, els membres de la Corporació que acudeixen, ho fan proveïts il·legítimament així a tota la ciutadania, la qual cosa a banda de ser il·legal, és evidentment inadmissible, i crea confusió sobre el caràcter democràtic, representatiu i aconfessional de la nostra institució.
Nosaltres creiem que s’han de diferenciar els àmbits civils dels religiosos. No tenim la pretensió, per descomptat, de limitar la participació dels components de la Corporació Municipal en els actes religiosos, el que si que pretenem és que els membres de la Corporació i/o funcionaris vagen a aquests actes a títol particular i no com a representants polítics o funcionaris municipals.
Respectem profundament les celebracions eclesiàstiques, però han d’estar en un àmbit totalment al marge de l’activitat de la Corporació Municipal.
Per tant, el Grup Municipal d’Esquerra Unida-l’Entesa presenta al Plenari la següent
MOCIO
1.- Que la Corporació Municipal de l’Ajuntament de Vila-real procedeixca a complir amb el principi constitucional d’aconfessionalitat de les institucions publiques, abstenint-se de participar en cap acte de caràcter religiós.
2.- Que els membres de la Corporació Municipal i funcionaris de l’Ajuntament de Vila-real que des de la seua llibertat religiosa opten per participar en actes de caràcter religiós, ho fajen individualment, i sense cap signe extern ni protocol·laris de representació pública de l’Ajuntament de Vila-real.”
Interviene en este momento por el Grupo del BNV la Sra. Molés García anunciando que por parte de su Grupo se tiene la intención de presentar una enmienda a la presente Moción iniciando a continuación un debate entre los distintos Grupos municipales sobre el carácter de la misma, y tras dar lectura el Secretario de la Corporación a los artículos del Reglamento de Organización Funcionamiento y Régimen Jurídico de las Entidades que regulan esta cuestión, toma la palabra por EU-L’Entesa el Sr. Escorihuela Martín señalando que si bien legalmente la presentación de la Moción puede ser posible, entiende que no es correcto políticamente, por lo que anuncia que en el supuesto de que se aprobara la enmienda retiraría su Moción.
En consecuencia, por el Grupo del BNV se presenta la siguiente enmienda:
“ESMENA TRANSACCIONAL A LA MOCIÓ PRESENTADA PER EU-L’ENTESA, EN DATA 9 DE MARÇ DE 2006 I REGISTRADA AMB EL NÚMERO D’ENTRADA 7027
MARIA GRÀCIA MOLÉS I GARCIA, REGIDORA – PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL DEL BLOC, atenent al que disposa l’art. 97del ROFJ (RD 2568/1986), presenta davant del Plenari de l’Ajuntament de Vila-real la següent
ESMENA TRANSACCIONAL:
Tot i que des del Grup Municipal del BLOC compartim amb el Grup Municipal d’EU – l’Entesa la preocupació per discernir els límits entre l’àmbit públic i el de les creences particulars, ens veiem en la necessitat d’aportar noves perspectives a aquest singular afer, per tal d’aproximar-nos a aquesta realitat d’una manera més matisada.
Així, en les noves societats democràtiques, com la nostra, la gran qüestió de debat és esbrinar quines coses hem de compartir tots els ciutadans i quines poden i han de quedar en l’àmbit individual. Què posem a la plaça pública, què deixem dins de les cases i com es relacionen unes i altres. D’aquesta manera, és cert que a la nostra societat hi ha un debat per la suposada celebració d’una festa cristiana, posem per cas, en una societat plural, laica i, si cal posar llenya al foc, multicultural i tot.
Cal aclarir que darrerament estem important noves tradicions d’allò que anomenaríem la “gran central del poder cultural” que són els Estats Units. Tal i com importem el Halloween, ara hem comprat, per exemple, el debat sobre la celebració de Nadal. I com passa amb les “festes foranes”, amb açò de si es pot celebrar el Nadal en l’espai públic o no passa el mateix: sense el context cultural propi fa que tot plegat siga ridícul. Ara, al influència –i la popularització- la devem als Estats Units. Enguany, la felicitació que ha enviat el president Bush –a 1,4 milions dels “amics més propers”- usa l’expressió Holiday season (Temps de vacances) i no Christmas (Nadal). Però en el context nord-americà es pot arribar a explicar més bé el perquè d’aquesta hipersensibilitat que, transportada al País Valencià, més prompte fa riure. Efectivament, cal tindre en compte que allà la pertinença religiosa és un fet viscut amb una força que ací és inimaginable. Per a molta gent, la comunitat religiosa encara és un espai important de sociabilitat sovint lligat als orígens dels avantpassats o l’ètnia, i amb funcions de solidaritat gens menyspreables. I, per tant, la identitat religiosa no és com al nostre país, considerat a la llum dels estudis sociològics, un espai on predomina sobradament la indiferència religiosa.
Tal i com diu, Joan Estruch, Catedràtic de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, certs debats al voltant del laïcisme acaben resultant anacrònics, un fenomen de la França del segle XIX i que tan sols a França tenen sentit encara. En el camí cap a la normalitat religiosa hi ha un altre anacronisme: darrere l’aparent inocuitat de les paraules s’amaga un estereotip cultural que ens fa mal a tots i totes. És així l’hàbit, ben arrelat a casa nostra, d’establir una distinció entre creients i no creients. Hom ho fa d’una manera que implícitament dóna per descomptat que el terme creients és sinònim de catòlics. A tot estirar, i filant molt prim, hom distingirà entre els creients catòlics, aquells que sense ser catòlics són creients d’una altra confessió religiosa, i tots els altres, injustament dits no creients.
En la nostra societat actual, plural i secularitzada, que s’ha emancipat de la tutela de l’Església com a sistema monopolístic de legitimació de les creences, l’etiqueta dels no creients resulta absolutament anacrònica. Si una societat plural es caracteritza precisament per la coexistència d’una multiplicitat de formes legítimes de creença, tan creients són els qui creuen en les doctrines de la fe catòlica, o de qualsevol altra tradició religiosa, com els qui creuen en la ciència, o en la llibertat, on en la justícia i en la fraternitat. (Sense parlar ja, no d’altres formes de creença, sinó de credulitat, prou habituals entre els nombrosos afeccionats a horòscops, tarots i altres productes de la nostra societat tan racional).
Tanmateix, hi ha sectors que afirmen que el procés de laïcització comporta un perill de restricció de la llibertat religiosa, cosa ben allunyada de la realitat. Si ens fixem una mica, ens adonarem que la paraula laic no és aliena al món religiós, sinó que serveix precisament per a designar el conjunt dels membres de l’Església, per contraposició als clergues. És a dir, que la laïcització implica en tot cas un procés de desclericalització, i prou. La nostra ja és una societat desclericalitzada: i parlar de laïcització no fa sinó embolicar la troca.
Per tant, no és que hi haja cap restricció de la llibertat religiosa, ans al contrari: la societat plural és l’única que de veritat garanteix aquesta llibertat.
Pels motius adés assenyalats, el Grup Municipal del Bloc presenta al Ple de l’Ajuntament de Vila-real, per tal de debatre i, si s’escau aprovar, els següents A C O R D S:
1.- L’Ajuntament de Vila-real, en compliment del principi constitucional d’aconfessionalitat de l’Estat, respectarà la pluralitat religiosa de la nostra societat, podent participar en actes cerimonials de qualsevol tradició religiosa o confessió, sense adoptar-ne cap d’elles com a pròpia.
2.- L’Ajuntament de Vila-real mantindrà una actitud respectuosa envers el cos de tradicions de la ciutat i els referents culturals i etnològics que les sustenten, d’acord amb la legalitat vigent, i independentment de l’origen religiós que, en el seu moment, hagueren pogut tindre.
3.- L’Ajuntament de Vila-real garantirà el compliment del principi constitucional de la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats.”
Abierto el debate sobre la Moción presentada interviene por el Grupo del BNV la Sra. Molés explicando el contenido de la enmienda y las diferencias de ésta con la Moción de EU-L’Entesa, estimando que se debería dejarlo todo sobre la mesa y llegar a un consenso.
Seguidamente por EU-L’Entesa toma la palabra el Sr. Escorihuela señalando que lamenta el procedimiento ya que no se le ha consultado anteriormente, estimando que su Moción no va en contra de ninguna confesión religiosa y sólo pretende la separación de las confesiones religiosas y las instituciones públicas, siendo respetuoso con todas, mientras que la enmienda únicamente reproduce lo que dice la Ley y supone una modificación sustancial que altera la Moción, anunciando que si se aprueba la enmienda retirará su Moción.
Por el Grupo Socialista interviene el Sr. Benlloch anunciando que su voto será de abstención, estimando que se confunde el debate que es consecuencia de un conflicto solucionado por los Tribunales que se refería al conflicto entre derechos, lo cual no tiene nada que ver con la Moción y con la enmienda, señalando igualmente que los miembros del Grupo Socialista asisten a los actos de la Corporación libremente y que determinadas decisiones deberían adoptarse desde el consenso y no depender de la mayoría de un grupo determinado.
A continuación por toma a palabra nuevamente la Sra. Molés haciendo referencia al procedimiento y a los antecedentes en casos similares, señalando igualmente que se trata de una enmienda de carácter genérico que puede consensuarse por todos los Grupos y en tal sentido la retira.
En consecuencia seguidamente se inicia el debate sobre la Moción interviniendo el Sr. Escorihuela explicando el contenido de la misma y señalando que es respetuoso con todas las creencias y no ha sido motivada por ningún otro asunto, sino únicamente la separación de las confesiones religiosas y las instituciones públicas, así como el respeto a los funcionarios.
Por el Grupo Socialista toma la palabra el Sr. Benlloch ratificándose en lo anteriormente señalado en ocasión del debate sobre la enmienda, entendiendo que no es oportuno este debate ya que el Ayuntamiento no organiza ningún acto de carácter religioso, debiendo llegarse al consenso sobre los actos a los que el Ayuntamiento debe asistir.
Sometida a votación la Moción de EU-L’Entesa se obtiene el siguiente resultado: un voto a favor de EU-L’Entesa, doce votos en contra de los miembros del Grupo Popular y del Grupo del BNV y seis abstenciones de los miembros del Grupo Socialista.
En consecuencia, el Ayuntamiento Pleno acuerda desestimar la trascrita Moción.
En explicación de voto por el Grupo del BNV interviene la Sra. Molés señalando que su voto en contra se debe fundamentalmente al primer punto de la Moción, haciendo referencia al carácter secular de la tradición popular, y entendiendo que debe realizarse un debate para llegar a un consenso en este tema, estando en contra de las medidas drásticas que plantea la Moción
