6. Laïcitat
Un estat laic, no confessional, ha de garantir la igualtat de tracte amb totes les religions i no pot subvencionar-ne ni potenciar-ne cap. Des d’EN COMÚ PODEM defensem que l’Estat ha d’accep-tar la creixent diversitat de cultes i d’opcions de vida i la secu-larització de la societat i oferir-los un tracte igualitari des del respecte a la llibertat de consciència. Entenem que la laïcitat és la garantia d’un poder públic al servei de tota la ciutadania i d’un ordenament jurídic que garanteixi els drets fonamentals i comuns per a tota la població i permeti totes les opcions per-sonals que no siguin contràries a aquests drets comuns, sense obligar ningú.
Perquè volem una vida més lliure, una societat més plural i més igualitària, defensem l’autonomia de les persones, és a dir, la capacitat de decidir racionalment entre diferents concepcions la manera com volem viure. Defensem la dignitat de les persones com el valor que està per sobre de tot preu, que no és quantifica-ble ni substituïble. Defensem que els homes i les dones puguem conviure en un espai públic comú sense més limitacions que aquelles que, en l’exercici de la democràcia, ens donem. I, final-ment, defensem uns poders públics que respectin el caràcter laic de l’Estat, que siguin actius en la promoció de la tolerància i que prenguin les decisions necessàries per evitar i sancionar, si cal, les conductes, individuals o de grups, que s’hi oposin i/o fomentin actituds antisemites o islamofòbiques.
6.1 Garantir i fer visibe la laïcitat de l’Estat
La laïcitat és la garantia d’un poder públic al servei de tota la ciuta-dania i d’un ordenament jurídic que garanteixi els drets fonamen-tals i comuns per a tota la població i que permeti totes les opcions personals que no siguin contràries a aquests drets comuns, sense obligar ningú. Un estat laic, a més, s’ha de fer visible en tots els aspectes de la vida quotidiana i en les accions dels seus repre-sentants.
Per això ens comprometem a:
— Denunciar els Acords Estat Espanyol – Santa Seu del 1976 i 1979, que són la continuació dels acords franquistes del 1953.
— Reformar la Constitució i suprimir la menció a l’Església catòlica en l’article 16.3.
— Fer una llei de Llibertat ideològica, religiosa i de culte que superi l’actual inequitat entre les conviccions religioses i no religioses i que garanteixi la igualtat de tracte amb totes les religions i el dret a professar-les sense potenciar-ne cap.
— Suprimir les celebracions i la simbologia religiosa de les institucions públiques i la presència de representants públics en actes religiosos.
— Garantir la laïcitat dels mitjans de comunicació públics.
6.2 Revisar la fiscalitat de l’Església catòlica
L’Església catòlica ha de deixar de tenir privilegis fiscals i ha de tenir el mateix tracte que qualsevol institució.
Per això volem:
— Suprimir tot tipus de finançament públic i privilegi fiscal per a les confessions religioses. Suprimir la casella de l’Església catòlica de la declaració de la renda.
— Revisar i deixar sense efecte, si s’escau, les inscripcions a nom de l’Església catòlica de propietats sense titular (immatriculacions).
6.3 Establir la laïcitat en l’educació
L’educació ha de ser totalment laica, tant en els centres públics com en aquells sostinguts amb fons públics.
Per això cal:
— Reformar la LODE. Els centres educatius finançats amb fons públics s’han de regir pels mateixos criteris d’admissió per a tothom, sense discriminació i sota els principis de llibertat, igualtat, cientifisme i pluralitat.
— Eliminar la religió del currículum escolar. Cal preservar el dret dels menors a no ser adoctrinats en els centres de formació públics i concertats.
6.4 Prevenir la intolerància religiosa
L’Estat ha de prendre mesures per tal d’afavorir la convivència i evi-tar situacions d’intolerància religiosa. Per això impulsarem mesures per promoure la convivència i prevenir la intolerància religiosa, com l’antisemitisme o la islamofòbia.
