El documento dado a conocer hace unos días como ponencia zero no incluye referencia alguna al Estado laico, a la laicidad institucional, a la derogación de los Acuerdos con las confesiones, religiosas, la financiación de las religiones, sacar la religión de la escuela,…
Solo unas alusiones a la escuela laica en el apartado 2.4 sobre Educación:
Serà necessari incrementar de forma molt rellevant la inversió en educació en totes els cicles del sistema i dissenyar un pla transitori per transformar en centres públics i laics els actuals centres concertats. La política educativa ha de ser un reflex del model de societat que volem defensar: educació pública, inclusiva, laica, coeducativa, democràtica i crítica.
Xarxa pública de centres laics de qualitat. El govern de la Generalitat ha establert concerts amb escoles d’elit a les quals només accedeixen famílies de renda mitjana i alta. Alguns d’aquests concerts són amb centres que separen els nens i les nenes. Cal acabar amb tot això, generant una xarxa pública de centres laics de qualitat, resultat del treball conjunt de pares, mares, educadors i alumnes. Cal eliminar els concerts amb centres privats. S’ha de començar per l’equiparació de tots els centres finançats amb fons públics i per la supressió dels concerts als centres que segreguin per qualsevol motiu.
Y algunas referencias a la religión al hablar de minorías religiosas en el apartado 5.5 Migraciones, ciudadnía e interculturalidad:
Antiracisme. El racisme és un sistema estructural que impedeix a un sector de la població l’accés a determinats recursos i legitima l’estratificació social. El racisme institucional s’ha de combatre d’arrel, revertint l’enfocament de les polítiques migratòries i d’estrangeria. El racisme social, la xenofòbia i la islamofòbia són malalties socials que legitimen la discriminació i infravaloren persones negres, estrangeres, gitanes, musulmanes o amb fenotipus i religions diferents del que es considera la cultura hegemònica euroblanca de les elits classistes i racistes.
Reconeixement de la diversitat cultural. No hi haurà ciutadania inclusiva sense reconèixer, promoure i gestionar la diversitat cultural. Construir un país en comú implica apostar per un model de societat inclusiva i intercultural. Les polítiques públiques han d’incloure la diversitat cultural i religiosa com una eina de diàleg, interacció i cohesió, garantint polítiques específiques per assegurar la igualtat de drets i d’oportunitats de tothom, sense exclusió. Un nou espai polític obert i transformador ha de reconèixer i posar en valor la riquesa que suposa la diversitat lingüística, religiosa i cultural de la societat. Una societat diversa culturalment és una societat oberta al món, solidària, segura i sense por, alhora que integradora i cohesionada.
_________________________
Puede acceder a la Ponencia completa: Ponències zero Un País en Comú
