Asóciate
Participa

¿Quieres participar?

Estas son algunas maneras para colaborar con el movimiento laicista:

  1. Difundiendo nuestras campañas.
  2. Asociándote a Europa Laica.
  3. Compartiendo contenido relevante.
  4. Formando parte de la red de observadores.
  5. Colaborando económicamente.

Dia de la Llibertat de Consciència en València

Diumenge dia 9, a les 12 hores

Plaça Mercat de Russafa.
Homenatge a Gaietà Ripoll junt a la placa commemorativa
Dimarts dia 11, a les 18 hores
Escalinates del Mercat Central
Concentració al lloc  de l’assassinat de Gaietà Ripoll

9 DE DICIEMBRE

DIA INTERNACIONAL DEL LAICISMO Y LA LIBERTAD DE CONCIENCIA

HOMENAJE AL MAESTRO GAIETÀ RIPOLL

En esta repetición de tiempos convulsos que nos toca vivir, donde la variedad de organizaciones, objetivos, tácticas, estrategias y proyectos personalistas, suponen un obstáculo para formar un bloque común frente a tanto oscurantismo, tanta arrogancia, tanta superchería elevada al grado de sagrada, tanta dejadez de responsabilidades de quienes pudiendo hacer no hacen, ……… pocas personas consiguen aunar tantas y tan variadas voluntades como el maestro Gaietà Ripoll, asesinado el 31 de julio de 1826 en la horca por promover la enseñanza laica, en plena Década Ominosa en que se instauró una despiadada censura, se cercenaron libertades, se manipularon programas de estudios y se impuso el absolutismo.

No hemos avanzado mucho si tenemos en cuenta que, aun siendo el maestro Ripoll deísta (o sea, creía en la existencia de dios, pero negaba su intervención en los asuntos humanos, no admitía revelaciones ni la práctica de los cultos), fue condenado por hereje y por masón. Cualquier excusa servía para intentar atajar el mínimo atisbo de libertad de conciencia, de pensamiento o de religión.

No se atrevieron a quemarlo, al igual que hoy ya no queman a nadie, pero no por ello, las fuerzas del oscurantismo han dejado de conseguir sus objetivos: Que la Libertad de Conciencia sea, hoy en día un tema menor, un derecho olvidado, un camino que la ciudadanía desconoce y en consecuencia, un derecho que a la mayoría de la clase política no le importa ni le interesa poner en el sitio que merece.

Estaremos haciendo un flaco favor a la causa de la Libertad de Conciencia, si actos como éste, se limitan al homenaje personal, a ensalzar a la persona sin más.  Por el contrario, después de 192 años, la figura del maestro Ripoll, con la excusa del homenaje, nos debe empujar a conseguir que la idea de la  Libertad de Conciencia no muera por desconocimiento general y por ausencia de voluntad política. Después de 192 años, seguimos necesitando la presencia y ayuda de personas como el maestro Ripoll para que la Libertad de Conciencia y el librepensamiento sean consideradas  herramientas válidas para el progreso social. Y seguimos necesitando de esta clase de personas porque, al igual que ellos en su época, nos encontramos con  poderosas fuerzas reaccionarias ejerciendo una fuerte oposición.

Algunos, los autoritarios por llamarlos de alguna forma,  actúan claramente de forma frontal, directa, indisimulada, manifestándose como ideológicamente opuestos. Existen otros, llamaríamos conservadores, a los que es más difícil detectar, pues muchas veces guardan las formas, pero que también se resisten a todo cambio. Pero también debemos cuidarnos de los elitistas,  que pretenden un librepensamiento sólo para  grupos reducidos al margen de la ciudadanía,  y finalmente, cómo no, los indiferentes, que sin oponerse directamente, descalifican esta lucha por la libertad de conciencia como superficial o innecesaria.

Con la ayuda de personajes como Ripoll, pero también como Miguel Servet (1553), Giordano Bruno (1600), Margarida Borrás (1640), y tantos otros, deberíamos conseguir que el Día de la Libertad de Conciencia,  fuese un día simbólico para toda la ciudadanía y para ello, animamos, pedimos, imploramos a todas las organizaciones que luchan, que comparten o que simplemente apoyan estos objetivos del Laicismo, a que sigamos la senda que nos marcaron para poder visibilizar nuestras reivindicaciones, hasta conseguir la vigencia de este  derecho fundamental a la Libertad Conciencia.

En el reconocimiento de esta causa común de la Libertad de Conciencia, con todas las implicaciones legales y sociales que conllevaría,  deberíamos recorrer un camino común las asociaciones laicistas, de ateos y agnósticos, grupos feministas y de varones anti patriarcales, comunidad LGTBIQ, partidos políticos, sindicatos, asociaciones de vecinas, comités pro derechos humanos, etc.,  aunque sólo fuera por un tiempo determinado,  aparcando las diferencias en otros campos en pos de una meta tan importante como la Laicidad y  Libertad de Conciencia, sinónimo de espíritus críticos, de igualdad de oportunidades, de idénticos derechos y obligaciones para toda la ciudadanía y de eliminación de cualquier tipo de privilegio.

Dejar este tema en manos de unas pocas asociaciones, voluntariosas pero de alcance limitado, suponer echar a perder la posibilidad de contrastar toda una diversidad de estrategias y fomentar el ser un blanco único y fácilmente identificable para los sectores reaccionarios y oscurantistas que tan envalentonados se muestran últimamente.

Tenemos cerca los ejemplos del maestro Ripoll y de Margarida Borrás, para comprender que si de sucesos o acontecimientos pasados, no somos capaces de sacar unas enseñanzas,  de desmenuzar las estrategias que se usaron, de ver quienes apoyaron o se opusieron, etc., cuando esos mismos hechos acaezcan de nuevo, seremos incapaces de afrontarlos con entereza y garantías de que no se repitan.

!! Viva la Libertad de Conciencia !!                               !! Viva el Librepensamiento !!                           !! Viva la Laicidad !!


9 DE DESEMBRE

DIA INTERNACIONAL DEL LAÏCISME I LA LLIBERTAT DE CONSCIÈNCIA

HOMENATGE AL MESTRE GAIETÀ RIPOLL

En aquesta repetició de temps convulsos que ens toca viure, on la varietat d’organitzacions, objectius, tàctiques, estratègies i projectes personalistes, suposen un obstacle per formar un bloc comú enfront de tant obscurantisme, tanta arrogància, tanta superxeria elevada al grau de sagrada, tanta deixadesa de responsabilitats dels qui podent fer no fan, ……… poques persones aconsegueixen unir tantes i tan variades voluntats com el mestre Gaietà Ripoll, assassinat el 31 de juliol de 1826 en la forca per promoure l’ensenyament laic, en plena Dècada Ominosa en què es va instaurar una despietada censura, es retallaren llibertats, es van manipular programes d’estudis i es va imposar l’absolutisme.

No hem avançat molt si tenim en compte que, àdhuc sent el mestre Ripoll deista (o siga, creia en l’existència de déu, però negava la seva intervenció en els assumptes humans, no admetia revelacions ni la pràctica dels cultes), va ser condemnat per heretge i per maçó. Qualsevol excusa servia per intentar tallar el mínim indici de Llibertat de Consciència, de pensament o de religió.

No es van atrevir a cremar-lo, igual que avui ja no cremen a ningú, però no per això, les forces de l’obscurantisme han deixat d’aconseguir els seus objectius: Que la Llibertat de Consciència siga, avui dia un tema menor, un dret oblidat, un camí que la ciutadania desconeix i en conseqüència, un dret que a la majoria de la classe política no li importa ni li interessa posar en el lloc que mereix.

Estarem fent un flac favor a la causa de la Llibertat de Consciència, si actes com aquest, es limiten a l’homenatge personal, a enaltir a la persona sense més. Per contra, després de 192 anys, la figura del mestre Ripoll, amb l’excusa de l’homenatge, ens ha d’empènyer a aconseguir que la idea de la Llibertat de Consciència no mori per desconeixement general i per absència de voluntat política. Després de 192 anys, seguim necessitant la presència i ajuda de persones com el mestre Ripoll perquè la Llibertat de Consciència i el lliurepensament siguen considerades eines vàlides per al progrés social. I seguim necessitant d’aquesta classe de persones perquè, igual que ells en la seva època, ens trobem amb poderoses forces reaccionàries exercint una forta oposició.

Alguns, els autoritaris per dir-los d’alguna forma, actuen clarament de forma frontal, directa, indissimulada, manifestant-se com ideològicament oposats. Existeixen uns altres, diríem conservadors, als quals és més difícil detectar, doncs moltes vegades guarden les formes, però que també es resisteixen a tot canvi. Però també hem de cuidar-nos dels elitistes, que pretenen un lliurepensament només per a grups reduïts al marge de la ciutadania, i finalment, com no, els indiferents, que sense oposar-se directament, desqualifiquen aquesta lluita per la Llibertat de Consciència com a superficial o innecessària.

Amb l’ajuda de personatges com Ripoll, però també com Miguel Servet (1553), Giordano Bruno (1600), Margarida Borràs (1640), i tants altres, hauríem d’aconseguir que el Dia de la Llibertat de Consciència, fora un dia simbòlic per a tota la ciutadania i per a això, animem, demanem, implorem a totes les organitzacions que lluiten, que comparteixen o que simplement recolzen aquests objectius del Laïcisme, al fet que seguim la senda que ens van marcar per poder visibilitzar les nostres reivindicacions, fins a aconseguir la vigència d’aquest dret fonamental a la Llibertat Consciencia.

En el reconeixement d’aquesta causa comuna de la Llibertat de Consciència, amb totes les implicacions legals i socials que comportaria, hauríem de recórrer un camí comú les associacions laïcistes, d’ateus i agnòstics, grups feministes i d’homes antipatriarcals, comunitat LGTBIQ, partits polítics, sindicats, associacions de veïnes, comitès pro drets humans, etc., encara que només fora per un temps determinat, aparcant les diferències en altres camps, darrere d’una meta tan important com el Laïcisme i Llibertat de Consciència, sinònim d’esperits crítics, d’igualtat d’oportunitats, d’idèntics drets i obligacions per a tota la ciutadania i d’eliminació de qualsevol tipus de privilegi.

Deixar aquest tema en mans d’unes poques associacions, voluntarioses però d’abast limitat, suposa fer malbé la possibilitat de contrastar tota una diversitat d’estratègies i fomentar el ser un blanc únic i fàcilment identificable per als sectors reaccionaris i obscurantistes, que tan encoratjats es mostren darrerament.

Tenim a prop els exemples del mestre Ripoll i de Margarida Borràs, per comprendre que si de successos o esdeveniments passats, no som capaços de treure uns ensenyaments, d’esmicolar les estratègies que es van usar, de veure els qui van recolzar o es van oposar, etc., quan aquests mateixos fets esdevinguen de nou, serem incapaços d’afrontar-los amb enteresa i garanties que no es repetisquen

!! Visca la Llibertat de Consciència !!                                    !! Visca el Lliurepensament !!                                   !! Visca la Laïcitat !!

Total
0
Shares
Artículos relacionados
Total
0
Share