Cullera Laica monta la muestra museística permanente (E)mancipa-Ment, sobre la historia de las creencias y de la liberación del entendimiento.

(Article enviat a l’Ajuntament com a col·laboració en el llibre de Festes Majors)

Emancipació és l’“acció o efecte d’emancipar”; i emancipar és “alliberar de qualsevol classe de dependència”. És el contrari de la paraula castellana mancipar: subjectar, esclavitzar. Ment és “enteniment”; i enteniment és la “facultat de l’ésser humà de comprendre (Diccionari Normatiu Valencià). Per tant, amb el lema (E)mancipa-Mentes pretén evocar, en primer terme, l’emancipació de la raó, el pensament, la consciència…; en definitiva: l’alliberament de tota creença infundada o imposada. La importància de l’emancipació de l’enteniment rau en el fet que va amb la naturalesa més essencial de l’ésser humà —la raó— i que encara hui no és un bé assolit: milions de persones de tot el món creuen en allò en què van ser enculturades, a pesar que això no converteix les seues creences en veritats, siguen quines siguen eixes creences.

Un bon punt de partida per a l’emancipació intel·lectiva és el principi que va enunciar William K. Clifford en els següents termes: “és sempre un error, on siga i per a qui siga, creure qualsevol cosa sense la suficient evidència”. La creença que la Terra era plana o que el Sol girava al voltant d’ella, per exemple, han estat crassos errors intel·lectius que no s’hagueren produït mai amb eixa màxima en ment. Però la creença no provada tal vegada més ancestral i de majors conseqüències per a la humanitat és l’animisme: la idea que a més del món físic (pedres, rius, ones…) existeix un món anímic (esperits, déus, dimonis…) causant dels fenòmens naturals no compresos. Eixa idea, amb els seus ritus associats, serviria de matriu per a la formació i desenvolupament de les distintes religions del món.

Amb la instauració del cristianisme com a religió oficial de l’Imperi Romà (segle IV) i amb l’establiment d’una doctrina que va envair pràcticament tots els àmbits de la vida (des del naixement fins la mort, des del coneixement fins la moral, des de les relacions personals fins les festivitats…), les consciències van ser fortament sotmeses als dictats eclesiàstics, fins el punt que el desviament d’eixos preceptes arribà a pagar-se amb la pròpia vida, com va passar amb Giordano Bruno a Roma (any 1600) o amb el mestre Ripoll a València (encara en l’any 1826…). Només a partir de l’humanisme renaixentista, i especialment amb la Il·lustració i la fita de la Déclaration des droits de l’homme et du citoyen de 1789 i el seu laïcisme implícit, els Estats van començar a secularitzar-se, i amb ells, la ciutadania a poder pensar lliurement. Perquè com va dir Joseph M. Scaron, “la laïcitat no és una opinió, sinó la possibilitat de tindre-la”. D’ací, la seua importància capital, per a la llibertat de consciència i per a la dignitat humana. I encara que la laïcitat o aconfessionalitat de l’Estat és reconeguda singularment en la Constitució Espanyola de 1978, la realitat és que vivim en un país i en un municipi on se segueix tractant les creences religioses tradicionals com veritats científiques oficials…

Pràcticament des de la seua fundació, Cullera Laica ha organitzat per a les Festes Majors actes culturals en què hem tractat de mostrar els valors laics. Enguany, a més de la ruta laica, que per seté any consecutiu recorrerà els llocs de Cullera relacionats amb el pensament lliure, inaugurarem una mostra museística permanent instal·lada a la pròpia seu de Cullera Laica, precisament amb el lema (E)mancipa-Ment. A través de tota una col·lecció de peces històriques, la mostra fa un recorregut des dels temps primitius fins al segle XXI. Relleus, ídols, gravats, monedes, manuscrits, ceràmiques, llibres, fotografies, quadros, pintures… —tot jalonat amb peces referents a Cullera— il·lustren la fascinant història de les creences i de l’alliberament de l’enteniment.

Print Friendly, PDF & Email

También te podría gustar...