El feminismo reformista del gobierno cree que el Estado y sus instituciones podrán acabar con los asesinados machistas. Saben que no es así. Los reducirán pero nunca los erradicarán con las políticas actuales, porque dependen de otros factores mucho más trascendentales. Tratar los síntomas para curar la enfermedad del terrorismo machista no acaba de funcionar. El problema es estructural y tiene unas raíces muy profundas a tener en cuenta, si de verdad queremos superarlo. El patriarcado, la cultura judeocristiana y el capitalismo son los pilares de la opresión de las mujeres.
El patriarcado, después de más de 5.000 años de existencia, continúa fuerte. La división del trabajo empezada durante el Neolítico perdura hasta nuestros días de forma sutil, modernizada o encriptada. La ostentación del poder por parte de los hombres con la sumisión y la subalternidad de las mujeres es una constante histórica. El inicio de la sociedad de clases se produjo con la dominación masculina de las mujeres y evolucionó hacia la dominación de algunos hombres sobre el resto de hombres y de todas las mujeres, como narra G. Lerner en su libro “La creación del Patriarcado”.
Asimismo, la Biblia deja muy clara la subordinación de la mujer al hombre cuando en el Génesis fabula sobre la creación de Eva a partir de una costilla de Adán. Una degradación de la figura de la mujer complementada con la demonización de Eva por haber mordido el fruto prohibido y haber incitado a Adán al pecado. Una ficción que ha fomentado una misoginia mortal y que ha tenido su punto más terrorífico en los centenares de miles de procesos llevados a cabo por la criminal Inquisición que quemó en la hoguera a más de 50.000 mujeres en toda Europa. Y todo, por ser independientes, no conformistas, inteligentes, liberadas sexualmente, revolucionarias… por enfrentarse al patriarcado. Un verdadero genocidio.
La instauración del matrimonio y de la monogamia, también ha contribuido a la situación de subyugación de la mujer, porque según F. Engels convierten la mujer, las hijas y los hijos en propiedad privada del hombre. Una relación basada en la dependencia económica y jerárquica que explica la permanencia de la violencia de género hasta nuestros días.
Pero el factor más determinante en las sociedades actuales es el capitalismo, que sigue utilizando el patriarcado para mantenerse como sistema dominante. Dos caras de la misma moneda. Una múltiple desigualdad. La que condena a las mujeres a hacer trabajos domésticos y de cuidados en condiciones de explotación, una fuerza de trabajo no asalariado que significaría el 40% del PIB, si se contabilizara. La de la discriminación remunerativa que castiga a las mujeres con un 22% menos de sueldo en comparación con el de los hombres. O la del 60% del paro actual correspondiente a las mujeres. Un panorama inaceptable.
En la liberación de las mujeres casi todo está por hacer y todo es posible –como diría Martí i Pol–, en el largo camino de hacer retroceder al sistema opresor patriarcal capitalista hasta su abolición, como herramienta básica de transformación para construir una sociedad justa, igualitaria y verdaderamente democrática. El empuje iniciado el 8M de 2018, con la huelga general feminista de consumo, social y de cuidados, podría ser una importante vía para ir desterrando el patriarcado, el capitalismo y la lacra fascista que supone el terrorismo machista.
-.-
Tractar els símptomes per curar la malaltia del terrorisme masclista no acaba de funcionar. El problema és estructural
El feminisme reformista del Govern creu que l’Estat i les seues institucions podran acabar amb els assassinats masclistes. Saben que no és així. Els minvaran però mai no els eradicaran amb les polítiques actuals, perquè depenen d’altres factors molt més transcendentals. Tractar els símptomes per curar la malaltia del terrorisme masclista no acaba de funcionar. El problema és estructural i té unes arrels molt profundes a tenir en compte, si de debò ens en volem sortir. El patriarcat, la cultura judeocristiana i el capitalisme són els pilars de l’opressió de les dones.
El patriarcat, després de més de 5.000 anys d’existència, continua fort. La divisió del treball començada durant el Neolític perdura fins al nostres dies de forma subtil, modernitzada o encriptada. L’ostentació del poder per part dels hòmens amb la submissió i la subalternitat de les dones és una constant històrica. L’inici de la societat de classes es produí amb la dominació masculina de les dones i evolucionà cap a la dominació d’alguns hòmens sobre la resta d’hòmens i de totes les dones, com narra G. Lerner en el seu llibre “La creació del Patriarcat”.
Així mateix, la Bíblia deixa ben clara la subordinació de la dona a l’home quan en el Gènesi fabula sobre la creació d’Eva a partir d’una costella d’Adam. Una degradació de la figura de la dona complementada amb la demonització d’Eva per haver mossegat el fruit prohibit i haver incitat Adam al pecat. Una ficció que ha fomentat una misogínia mortal i que ha tingut el seu punt més terrorífic en els centenars de milers de processos duts a terme per la criminal Inquisició que portaren a la foguera més de 50.000 dones a tota Europa, a finals de l’edat mitjana. I tot, per ser independents, no conformistes, intel·ligents, alliberades sexualment, revolucionàries… per enfrontar-se al patriarcat. Un veritable genocidi.
La instauració del matrimoni i de la monogàmia, també ha anat contribuint a la situació de subjugació de la dona, perquè segons F. Engels converteixen la dona, les filles i els fills en propietat privada de l’home. Una relació basada en la dependència econòmica i la relació jeràrquica que explica la permanència de la violència de gènere fins als nostres dies.
Però el factor més determinant en les societats actuals és el capitalisme, que segueix utilitzant el patriarcat per a mantenir-se com a sistema dominant. Dues cares de la mateixa moneda. Una múltiple desigualtat. La que condemna les dones a fer treballs domèstics i de cures en condicions d’explotació, una força de treball no assalariat que significaria el 40% del PIB, si es comptabilitzara –segons alguns estudis. La de la discriminació remunerativa que castiga les dones amb un 22% menys de sou en comparació amb el dels hòmens. O la del 60% de l’atur actual corresponent a les dones. Un panorama inacceptable.
Comptat i debatut, en l’alliberament de les dones quasi tot està per fer i tot és possible –com diria Martí i Pol–, en el llarg camí de fer recular el sistema opressor patriarcal capitalista fins a la seua abolició, com a ferramenta bàsica de transformació per a construir una societat justa, igualitària i veritablement democràtica. L’empenta iniciada el 8M de 2018, amb la vaga general feminista de consum, social i de cures, podria ser una important via per a anar bandejant el patriarcat, el capitalisme i la xacra feixista que suposa el terrorisme masclista.
