L’exregidora de Sal-CUP explica en una xerrada a Can Jonch com el rector la va fer tancar en una institució repressiva
«Vaig ser víctima d’abús de poder i d’abús sexual, i el responsable va ser un capellà». Ho va dir Maria Forns, veïna de Marata i exregidora de Sal-CUP a l’Ajuntament de les Franqueses, en la xerrada Els abusos contra les dones comesos per l’església a l’època franquista, que es va dur a terme dimecres a Can Jonch, a Granollers, dins dels actes commemoratius del 25-N. I es referia a mossèn Josep Cardús, qui va ser rector de la parròquia de Marata des de 1957 i fins a la seva mort el 2020.
Durant la xerrada, Forns va explicar el seu pas pel Patronato de Protección a la Mujer, una institució que comptava amb el suport de l’Església i que el règim franquista va fer servir com a eina de repressió contra milers de dones durant la dictadura. Una experiència que l’exregidora ja havia relatat a primers de l’any passat en un acte al Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona, tot i que aleshores es va centrar a parlar d’aquella institució.
«La del Patronato era una història que durant molts anys havia volgut donar per tancada, perquè eren records molt dolorosos. Però arran de la mort del rector la vaig començar a reconstruir, i el 2022 vaig decidir treure-la a la llum. En un primer moment em vaig estimar més no fer públic el seu nom, però finalment he cregut que ho havia de fer. Perquè és molt dolorós veure com una persona que t’ha fet tant de mal és lloada públicament, i fins i tot ha rebut una medalla d’honor», explica Forns. Mossèn Cardús va rebre la medalla d’Honor de les Franqueses l’any 2017 per la seva tasca cultural, social i religiosa al municipi.
«L’havia considerat un amic»
Maria Forns va ingressar al Patronato el 1972, quan tenia 16 anys. En un principi va estar reclosa en un reformatori de l’Eixample de Barcelona que era gestionat per l’orde religiós de les Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament, tot i que els últims mesos els va passar en un centre de Sant Just Desvern. «Sovint, les noies que hi arribaven havien estat denunciades per algun veí o per algun capellà que les acusava d’haver tingut comportaments contraris a la moral. Jo mai he sabut ben bé com hi vaig anar a parar, però sí que hi va intervenir el capellà del poble», recorda.
Segons Forns, a la primeria de l’adolescència «l’havia considerat un amic», però en un moment determinat se’n va voler distanciar perquè «no trobava gaire normal aquell control que volia exercir» sobre ella. Llavors va passar a controlar-la a través dels pares, que «no entenien per què aquella nena prudent i assenyada s’havia convertit en una criatura rebel i conflictiva. L’hi consultaven tot, i ell dictava què calia fer». Primer li van prohibir sortir de casa i no podia ni anar a l’institut, després la van dur a un psiquiatre, i finalment la van tancar en un reformatori.
Durant els 11 mesos que hi va ser reclosa, el seu dia a dia es va dividir entre l’oració i el treball forçat, ja fos netejant les instal·lacions o bé cosint al taller del centre. «El règim era d’oració, treball i penitència. El Patronato era una presó, però amb menys drets. No podies sortir ni relacionar-te amb la resta de noies. Si establies cap mena de vincle amb alguna companya i t’enxampaven, us separaven de forma sobtada i ja no us tornaveu a veure mai més», apunta.
L’Església demana perdó
Durant la xerrada de dimecres, Forns també va fer públic que el mes d’abril passat es va reunir amb el bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, per explicar-li el seu cas. Atenent la seva petició, el bisbe li va lliurar un document on reconeix els abusos que va patir per part del rector –sense citar-ne el nom– i un cop ingressada al Patronato, i li demana perdó. Al final de la xerrada es va projectar aquest document, i ella va esmentar el nom i cognoms de mossèn Josep Cardús com la persona culpable d’aquells abusos.
«Aquesta situació d’abús es va prolongar durant anys, primer en forma de control psicològic i de poder, control que implicava tot el que ella feia i, fins i tot, els seus escrits i la seva correspondència personal, per part de l’esmentat rector, i la reclusió, instada per ell, en un reformatori on va viure 11 mesos de maltractament psicològic i va ser diagnosticada d’esquizofrènia i sotmesa a un tractament farmacològic que la invalidava», diu el text del bisbe, que també fa referència a «actituds i expressions reiterades de desqualificació i menyspreu» per part de Cardús cap a Forns, des que aquesta va tornar a viure a Marata l’any 2000.
El document assenyala que la víctima «ha arrossegat durant anys les conseqüències d’aquells fets, seqüeles en forma d’inestabilitat emocional, sentiment de culpa, inseguretat i falta d’autoestima, i que ha necessitat i necessita ajuda psicològica». També que «ho ha viscut en secret durant anys, fins que després de la mort d’aquest sacerdot el 2020, va decidir verbalitzar tot aquest patiment d’anys, compartir-lo i ara manifestar-lo al bisbe de la diòcesi».
Per aquest motiu, «li he demanat i reitero la meva petició de perdó en nom de la diòcesi i de l’Església, entenent que res no pot compensar tants anys de patiment en silenci», conclou Cristau. Un portaveu del bisbat consultat per Som diu que «sempre que es demostra que hi ha hagut un abús, la postura de l’Església és de condemna dels fets i de reparació cap a la víctima, com no pot ser de cap altra manera».
