El cardenal Antonio Cañizares, arquebisbe de Toledo, no té «saviesa mèdica» ni cap prestigi científic però des de dijous passat és acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia d’Andalusia Oriental, amb seu a Granada. Guillermo Olagüe, catedràtic d’Història de la Medicina de la Universitat de Granada, va renunciar immediatament a la seva butaca com numerari de l’Acadèmia de Medicina, on va ingressar el 1989, perquè «l’Acadèmia és una entitat específica per al cultiu de la ciència mèdica» i Cañizares «no té mèrits metges i científics. El seu únic bagatge cultural és un conjunt de creences religioses, bàsicament dogmàtiques, que estan renyides amb la ciència».
Els seus mèrits? Cap relacionat amb la medicina o la ciència que ho fes creditor de tal distinció. El mateix cardenal ho va admetre en el seu discurs d’ingrés: «No tinc mèrits», va dir. Però els acadèmics que van proposar van considerar que la seva «passió per la defensa de la vida» n’hi havia prou per formar part d’una institució merament científica.
La decisió, com era d’esperar, no va agradar a tots. Guillermo Olagüe, catedràtic d’Història de la Medicina de la Universitat de Granada, va renunciar immediatament al seu butaca com numerari de l’Acadèmia de Medicina, on va ingressar el 1989, perquè «l’Acadèmia és una entitat específica per al cultiu de la ciència mèdica». I segons Olagüe, Cañizares «no té mèrits metges i científics. El seu únic bagatge cultural és un conjunt de creences religioses, bàsicament dogmàtiques, que estan renyides amb la ciència».
L’ingrés de la primacia del papa com a membre de l’Acadèmia, una corporació privada que té la seu física a la Facultat de Medicina, trenca les normes que ha mantingut fins ara la institució, on tots els seus acadèmics d’honor han estat persones cultivadores de la medicina i reconegudes per la seva trajectòria científica. Això «desvirtua el sentit de l’Acadèmia», assenyala Olagüe qui té les coses molt clares: «No sóc anticlerical i respecte les creences religioses, però han de formar part de l’esfera privada i separar de l’activitat científica».
«El seu únic bagatge cultural és un conjunt de creences religioses que estan renyides amb la ciència»
A Cañizares ho van nomenar acadèmic d’honor «en nom de sa majestat el rei». En el discurs de contestació al cardenal, el catedràtic de Microbiologia i acadèmic, Gonzalo Piédrola, va destacar els seus mèrits eclesiàstics, les seves gestions per aconseguir la devolució dels llibres plumbis a l’Abadia del Sacromonte, les seves obres assistencials, la seva afició per la festivitat de Sant Lluc, patró de Medicina, la seva «defensa de la vida» i de la «protecció de la vida embrionària».
«La defensa de la vida és la que el porta a oposar-se als condons, encara que això suposi estendre la sida a l’Àfrica» «La defensa de la vida és la que el porta a oposar-se als condons, encara que això suposi estendre la sida i la mort a l’Àfrica, a la investigació amb cèl · lules mare i amb embrions, encara que així deixi de alleujar molt patiment, l’avortament, encara que es negui el dret de les dones a decidir sobre els seus propis cossos i el dret sobre la pròpia mort», afirma el professor de la Universitat i membre de Granada Laica i UNI Laica, Juan Antonio Aguilera Mochón.
Segons la seva opinió, que una «prestigiosa Acadèmia de Medicina recolzi aquest integrisme és incongruent i reprovable». «Ha primat la promoció de les creences particulars per sobre del foment de la Medicina al servei dels ciutadans i de la salvaguarda dels drets humans», assenyala. El professor considera que l’Acadèmia, com a organisme privat, pot homenatjar qui vulgui, però critica que un acte d’aquest tipus, «confessional i res científic, sigui acollit per la Facultat de Medicina i amb la participació del degà».
