Senyor Alcalde:
En assemblea general ordinària, l'associació Cullera Laica va acordar per unanimitat sol·licitar a l'Ajuntament de Cullera la retirada de la imatge del “Cor de Jesús” situat en les escalinates de l'edifici del propi Ajuntament (Plaça d'Espanya núm. 1). La petició de l'associació Cullera Laica es fonamenta en el fet que esta imatge és un símbol religiós, concretament de la religió catòlica, i que per tant, en estar ubicat en l'edifici d'una institució pública com és l'Ajuntament de Cullera, vulnera el principi constitucional d'aconfessionalitat de l'Estat.
En efecte, no hauria de fer falta recordar que les institucions i espais públics són aconfessionals per definició. La Constitució establix que l'Estat espanyol és un Estat aconfessional. En l'article 16.3 indica que “cap religió tindrà caràcter estatal”, la qual cosa implica que les institucions públiques no poden fer prevaler una determinada religió per damunt d'altres opcions de consciència, obligant a les Administracions Públiques a ser aconfessionals.
Ser un Estat aconfessional suposa una separació efectiva entre les institucions públiques i les esglésies, tenint en compte que les institucions públiques representen i pertanyen a tota la ciutadania i les diverses esglésies i conviccions religioses o irreligioses representen i pertanyen a l'esfera privada de cada persona. L'aconfessionalitat de l'Administració en esta matèria és l'única garantia de la igualtat de tota la ciutadania, siguen quines siguen les seues conviccions, així com de la llibertat de consciència, pensament i religió. Per això, en les institucions públiques no ha de fer-se apologia, per mitjà de la seua exhibició, dels símbols d'una religió determinada.
No s'hi val, Sr. alcalde, que, per exemple, una parella de nuvis opte lliurement per contraure matrimoni civil, com han fet alguns associats i simpatitzants de Cullera Laica perquè prefereixen dita cerimònia en lloc d’altres formalitzacions de la seua relació sentimental, i el dia de la seua boda, com si s'hagueren casat pel ritu catòlic, es troben un crist en les escalinates de l'Ajuntament. Les imatges religioses han d'estar en les esglésies o en les cases particulars de les persones que així ho desitgen, no en la Casa Consistorial.
D'altra banda, tampoc hauria de recordar-se que l'article 14 de l'esmentada Constitució Espanyola prohibix expressament qualsevol discriminació per raons d'opinió, religió, etc. I no hi ha dubte que la presència en l'Ajuntament de simbologia d'una religió determinada, qualsevol que siga, discrimina tota la ciutadania que no professen eixa religió, inclosos els que no professen cap. En cas contrari, i en virtut del dret a la igualtat de tracte, reconegut universalment, si la ciutadania catòlica pot tenir els seus símbols en l'Ajuntament qualsevol persona o col·lectiu ha de tenir el mateix dret a col·locar els seus. Podria convertir-se així l'Ajuntament en un mosaic de símbols que, a més de ferir uns les sensibilitats d'altres, fomentaria la fragmentació social i vulneraria de forma irremeiable el dret de qui no professa cap tipus de creença religiosa, que únicament pot veure garantit el seu dret a la llibertat religiosa per mitjà de l'absència total de simbologia confessional.
També, entenem que no cal justificar la presència del citat símbol religiós en l'Ajuntament de Cullera escudant-se en el fet que quan Vosté va arribar a l'alcaldia esta imatge ja es trobava allí. L'article 9.1 de la Constitució establix que “els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic”. I l'article 9.2 establix que “correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integren siguen reals i efectives, i remoure els obstacles que impedisquen o dificulten la seua plenitud”. Pensem que després de 30 anys de democràcia ja és hora perquè els manaments constitucionals es facen efectius, màximament si hi ha una petició formal perquè així sigai perquè confiem en el seu esperit constitucional i eficàcia perquè solucione l’esmentat assumpte si abans no s’ha fet, a l’igual que ha pres noves decisions per millorar la convivència al poble.
Algunes interlocutòries i sentències del Tribunal Constitucional són clars al respecte. Així, la interlocutòria 359, de 29-5-1985 de la Sala 2a del Tribunal Constitucional, manté que “el dret a la llibertat religiosa de cada persona comprén també en general, i específicament en un Estat que es declara aconfessional el de rebutjar qualsevol actitud religiosa de l'Estat.” La Sentència 24/1982 del Tribunal Constitucional establix que “L'Estat es prohibix a si mateix qualsevol concurrència, junt amb els ciutadans, en qualitat de subjecte, d'actes o actituds de signe religiós”. La Sentència 5/1981 del Tribunal Constitucional, indica que en un sistema jurídic i polític basat en el pluralisme, la llibertat ideològica i religiosa dels individus i l'aconfessionalitat de l'Estat, totes institucions públiques han de ser ideològicament neutrals. D'altra banda, diverses resolucions de la figura del Defensor del Poble de distintes comunitats autònomes de l'Estat Espanyol, com l'informe del Defensor del Poble Andalús, de 6 d'agost del 2001, l'informe del procurador del Comú de Castella i Lleó, de 14 de Juliol del 2002, o l'actuació del Justícia d'Aragó a l'octubre del 2000, es van pronunciar a favor de la retirada de crucifixos i simbologia religiosa en aules de centres públics.
A més, com a associació d'inspiració humanista, Cullera Laica creu estar en el dret i l'obligació d'exigir la retirada de qualsevol simbologia religiosa dels espais públics, concretament del Cor de Jesús de l'Ajuntament de Cullera, per considerar que la seua presència suposa una discriminació per raons de religió o opinió, una imposició i una falta de sensibilitat i de respecte per part de l'Ajuntament de Cullera a la llibertat de consciència de molts dels seus ciutadans.
Cullera Laica està formada per persones de diferents creences, idees i religions, també per persones catòliques, però que els uneix la idea humanista del respecte mutu. Persones catòliques que entenen que la imposició de símbols catòlics als espais públics suposa una ofensa i una imposició a d’altres persones, unes actituds que consideren ben allunyades del missatge de fraternitat dels evangelis i del mateix Jesús.
Per tot això,
SOL·LICITA:
Que en compliment de la legislació vigent i en respecte a les persones, tant les que són catòliques i respectuoses, com les que no són catòliques, es tinga a bé considerar la petició de Cullera Laica i es procedisca a retirar amb la major celeritat possible la imatge del “Cor de Jesús” situada en les escalinates de l'edifici de l'Ajuntament de Cullera (Plaça d'Espanya núm. 1).
Sense un altre particular, reba una cordial salutació de tots els socis i sòcies de Cullera Laica
Cullera, 19 de novembre del 2007
Joan Baptista Malonda Grau, President de l´associació "Cullera Laica".
