El 2025 complim 50 anys d’inauguració de l’escola Llopis Marí a Cullera, data que coincideix amb l’inici de la Transició, l’arribada d’una nova generació de joves professors amb propostes pedagògiques renovadores, i un consens majoritari a la societat que volia posar a hora el seu rellotge.
Proper dissabte 21 de setembre, a les 12 del matí, tindrem un acte on Zacaries Nicola farà memòria d’aquells anys per contar-nos tot allò que hem volgut saber d’aquells anys, i que mai ens atrevírem a preguntar. Serà al Mercat, a l’Auditori Municipal, i esteu tots convidats.
En plena transició política, les reivindicacions de “Parlem valencià” i “valencià a l’escola” estaven presents en la societat valenciana. La Llei General d’educació de 1970 obria un finestra a l’ensenyament de les llengües vernacles, fet que permeté encetar l’ensenyament del valencià en algunes escoles, partint de l’entusiasme de mestres compromesos amb la renovació pedagògica i social del país. L’elaboració i posada en pràctica del Pla Experimental del curs 1978-79 farà que algunes escoles siguen pioneres en aquest camí ple d’entrebancs de caràcter polític.
Experiències com les de Barx o la Font d’en Carròs foren suspeses pels enfrontaments polítics, la batalla de València, que s’inicia amb la transició. Altres, com el col·legi públic Sant Jaume, d’Almoines, el Lluís Vives d’Ontinyent, o el Llopis Marí de Cullera, donen pas en els 80 a les primeres escoles públiques en valencià.
Als centres escolars se’ls obligava amb mesures com cenyir el seu ideari a la Constitució i a les lleis i reformes educatives, així com donar un major pes als professors i els pares en la gestió, l’elecció de cursar ensenyament religiós o no, etc. L’escola privada (religiosa o no) ara com abans, és una escola de classe.
L’embranzida constructora de centres que aporta el nou pla Villar Palasí proporciona un nou centre a Cullera amb millors condicions d’espais que la resta de centres del poble, encara que amb una ubicació desplaçada de les rutes escolars habituals. Ja iniciat el curs, en 1975, el centre obri les portes i acull xiquets i xiquetes procedents de la saturació de la resta d’escoles, del Brosquil, del Mareny i de la Mar. També obri un menjador escolar per atendre’ls.
El professorat dels anys setanta, com a reacció després de dècades de conservadorisme, plantejaren principis educatius que encara avui semblen atrevits. Els moviments pedagògics animen els professors a reflexionar sobre la seua tasca a l’aula, deixant de costat el vell paradigma autoritari. Recuperen l’Escola Nova, les experiències metodològiques de Maria Montessori, de les escoles Freinet a França, les ikastoles, els cursets d’estiu Rosa Sensat, … Pretenen estimular l’autonomia, la col·laboració i el pensament racional de l’alumnat.
