La hipocresía y la malicia de las élites políticas, económicas y mediáticas de los EEUU y de los correspondientes monaguillos de la UE no tienen límites. Se rasgan las vestiduras por el futuro de la población afgana, y en especial de las mujeres, cuando en realidad su preocupación apunta hacia otros asuntos más materiales. Sobre todo, la pérdida de influencia económica y geoestratègica ante potencias dictatoriales de la zona como China, Rusia o Pakistán, después de haberse gastado 2 billones de dólares en los últimos 20 años de hostilidades.
A los yanquis nunca les importó la opresión de las mujeres afganas cuando dieron apoyo incondicional a los Muyahidines (los actuales talibanes), a Estado Islámico o a Al-Qaida (con Bin Laden a la cabeza), para enfrentarse al régimen socialista afgano en los años 80, que llevó a cabo una revolución social y económica, que sacó el país de la oscuridad medieval, con igualdad de derechos y bienestar social.
Pero hagamos más memoria. En el último siglo, los EEUU han participado en las matanzas más importantes de la historia, poniéndose al nivel del nazismo alemán. Los bombardeos perpetrados sobre Vietnam asesinaron más de cinco millones de personas, con más bombas que todas las empleadas durante la segunda guerra mundial. Hacer la lista de las invasiones, las guerras, el terrorismo y las dictaduras que han provocado en el mundo sería inacabable.
Nunca han dudado ni un segundo en masacrar impunemente multitud de personas en Corea, Iraq, Libia, Siria, Afganistán… Han dirigido decenas de golpes de estado por todos los continentes. Recordemos, por proximidad, el de Pinochet en Chile o el de Videla en Argentina. Y no olvidemos el apoyo económico, militar y diplomático al régimen fascista de Franco en su etapa más criminal.
La preocupación de las potencias occidentales por los derechos humanos es nula. Pura propaganda. El drama que les espera a las mujeres afganas les importa un pepino. La focalización mediática sobre el calvario y las imposiciones islamistas en Afganistán no pueden esconder la falsedad de las proclamas democráticas del sistema farisaico capitalista, basado en la industria bélica para explotar los recursos del planeta y de la especie humana.
Y no dirán ni una palabra en relación a los regímenes criminales considerados amigos del falaz mundo libre. Aquellos que aplican la sharía (ley islámica), con un radicalismo androcéntrico y patriarcal que desposee de derechos a las mujeres y a homosexuales, de manera despiadada, como es el caso, entre muchos otros, de Arabia Saudí, de los Emiratos Árabes o de Qatar.
Los talibanes de Afganistán solo son la puntita de un inmenso iceberg, tan atroz como criminal. La misoginia es y ha sido una constante histórica de las religiones de todo el mundo. Hoy por hoy, es terrible constatar que más de 650 millones de mujeres y niñas son obligadas a casarse en contra de su voluntad. Así como la monstruosa mutilación genital femenina, que afecta 200 millones de víctimas en todo el planeta. Resulta horroroso que, cada año, 400.000 mujeres sean traficadas hacia Europa para el esclavismo sexual. O que una de cada tres sufra violencia de género por parte de su pareja. O los 100.000 feminicidios anuales… Unas prácticas imposibles de erradicar en el inhumano y perverso sistema dominante actual.
Sobre talibans i altres criminals
La hipocresia i la malícia de les elits polítiques, econòmiques i mediàtiques dels EUA i dels corresponents escolanets de la UE no té límits. S’esgarren les vestidures pel futur de la població afganesa, i en especial de les dones, quan en realitat la seua preocupació apunta cap a altres assumptes més materials. Sobretot, la pèrdua d’influència econòmica i geoestratègica davant potències dictatorials de la zona com la Xina, Rússia o el Pakistan, després d’haver-hi gastat 2 bilions de dòlars en els darrers vint anys d’hostilitats.
Als ianquis, mai no els va importar l’opressió de les dones afganeses quan van donar suport incondicional als mujahidins –els actuals talibans–, a Estat Islàmic o a Al-Qaeda –amb Ben Laden al capdavant–, per tal d’enfrontar-se al règim socialista afganès als anys 80, que va dur a terme una revolució social i econòmica, que va traure el país de la foscor medieval, amb igualtat de drets i benestar social.
Però, fem més memòria. En el darrer segle, els EUA han participat en les matances més importants de la història, posant-se al nivell del nazisme alemany. Els bombardejos perpetrats sobre el Vietnam van assassinar més de cinc milions de persones, amb més bombes que totes les emprades durant la segona guerra mundial. Fer el llistat de les invasions, les guerres, el terrorisme i les dictadures que han provocat arreu del món seria inacabable.
Mai no han dubtat ni un segon en massacrar impunement multitud de persones a Corea, Iraq, Líbia, Síria, Afganistan… Han dirigit desenes de colps d’estat per tots els continents. Recordem, per proximitat, el de Pinochet a Xile o el de Videla a Argentina. I no oblidem, el suport econòmic, militar i diplomàtic al règim feixista de Franco en la seua etapa més criminal.
La preocupació de les potències occidentals pels drets humans és nul·la. Pura propaganda. El drama que els espera a les dones afganeses els importa un rave. La focalització mediàtica sobre el calvari i les imposicions islamistes a Afganistan no pot amagar la falsedat de les proclames democràtiques del sistema farisaic capitalista, basat en la indústria bèl·lica per a explotar els recursos del planeta i l’espècie humana.
I no diran ni una paraula en relació als règims criminals considerats amics del fal·laç món lliure. Aquells que apliquen la xaria –llei islàmica–, amb un radicalisme androcèntric i patriarcal que desposseeix de drets les dones i els homosexuals, de manera despietada, com és el cas, entre molts altres, d’Aràbia Saudita, dels Emirats Àrabs o de Catar.
Els talibans d’Afganistan són només la punteta d’un immens iceberg, tan atroç com criminal. La misogínia és i ha estat una constant històrica de les religions d’arreu del món. A hores d’ara, és terrible constatar que més de 650 milions de dones i xiquetes són obligades a casar-se en contra de la seua voluntat. Així com la monstruosa mutilació genital femenina, que afecta uns 200 milions de víctimes en tot el planeta. Resulta horrorós que, cada any, 400.000 dones siguen traficades cap a Europa per a l’esclavisme sexual. O que 1 de cada 3 haja de patir violència de gènere per part de la seua parella. O els 100.000 feminicidis anuals… Unes pràctiques impossibles d’erradicar en l’inhumà i pervers sistema dominant actual.
