Asóciate
Participa

¿Quieres participar?

Estas son algunas maneras para colaborar con el movimiento laicista:

  1. Difundiendo nuestras campañas.
  2. Asociándote a Europa Laica.
  3. Compartiendo contenido relevante.
  4. Formando parte de la red de observadores.
  5. Colaborando económicamente.

Per un Estat Laic. Compromís electoral

ELECCIONS MUNICIPALS,

AUTONÒMIQUES I GENERALS DE 2015

Europa Laica suggereix una sèrie de propostes adreçades als partits polítics, coalicions electorals i agrupacions d’electors que en tot l’Estat es presentaran als diversos processos electorals de 2015.

PER UN ESTAT LAIC. COMPROMÍS ELECTORAL

30 mesures genèriques i 14 mesures adreçades al municipis.

 Els tres eixos principals de les mesures i propostes tenen com a finalitat:

 * Garantir la independència efectiva de l’Estat respecte a qualsevol confessió religiosa o ideologia particular, assegurant-ne la neutralitat ideològica de les administracions públiques.

 * Eliminar qualsevol tipus de privilegi o discriminació en el tracte econòmic i fiscal a totes les entitats de caràcter privat, siguen religioses o no, amb la finalitat d’assegurar el principi democràtic de la igualtat de drets davant la Llei i la separació dels àmbits públics i privat.

 * Assegurar una Educació laica com un dret universal, igualitari i integrador dins d’un projecte comú de ciutadania.

 Per això es proposen

 * Diverses modificacions legislatives, fins i tot de la Constitució de 1978.

 * L’anul·lació dels Acords amb la Santa Seu de 1979.

 * La supressió, per part de l’Estat, de tota mena de finançament de l’Església Catòlica i d’altres confessions, exempcions fiscals incloses.

 * Traure la religió confessional del Sistema Educatiu i eliminar el finançament públic dels centres d’ensenyament amb ideari propi.

PER UN ESTAT LAIC: COMPROMÍS ELECTORAL

 … Correspon als poders públics promoure les condicions… i remoure els obstacles perquè la igualtat i la llibertat dels individus i dels grups siguen reals i efectives… (Relatiu a l’art. 9 de l’actual Constitució espanyola de 1978).

Davant les properes eleccions dels mes de maig de 2015, Europa Laica suggereix una sèrie d’idees, objectius i reivindicacions que afecten les diverses competències de les administracions públiques, tant en l’àmbit central com autonòmic i municipal, perquè puguen ser considerades com un compromís electoral per aquelles forces polítiques, coalicions o agrupacions d’electors que desitgen compartir l’objectiu de la construcció d’un estat laic, amb la finalitat d’incloure-les als respectius programes electorals o adherir-s’hi. Una vegada passats el comicis, aquestes persones electes i els grups polítics als quals pertanyen refermaran el compromís adquirit.

30 MESURES I PROPOSTES AMB CARÀCTER GENERAL

 MESURES LEGISLATIVES

 Per tal de garantir la independència efectiva de l’Estat pel que fa a qualsevol confessió religiosa

 1– Propostes per a un procés constituent o modificació parcial de l’actual Constitució.

 * Proposem el text següent, en substitució de l’actual article 16 de la Constitució de 1978

16.1 L’Estat és laic. Cap convicció particular, ideologia o confessió religiosa tindrà caràcter estatal.

16.2 Hom garanteix la llibertat de pensament, consciència, religió i altres conviccions de les persones, sense altra limitació en les seues manifestacions i organització que la necessària  per al compliment dels principis establerts en la Constitució i en les lleis.

16.3 Ningú no podrà ser obligat a declarar sobre la pròpia ideologia, creences o religió.

* Proposem, per a l’actual article 27 de la Constitució de 1978, una redacció nova on queden molt clars  els principis següents:

Per garantir el dret universal i igual a l’Educació, el sistema Educatiu ha de ser laic i, per tant, la religió en les formes confessionals no formarà part del currículum ni de l’àmbit escolar. Per tal de respectar els drets de tota la comunitat educativa, sense discriminacions ni privilegis, s’evitarà qualsevol tipus de segregació dels escolars per raons ideològiques i creences. No se subvencionaran, en cap cas,  centres educatius amb ideari propi, ja siga de caràcter religiós o de cap altra natura ideològica particular. La prioritat de l’Estat és l’Escola Pública.

2– Denúncia i Anul·lació del Concordat de 1953 i dels Acords concordataris de l’Estat espanyol amb la Santa Seu de 1976 i 1979. A més d’aquells que s’han signat amb altres confessions religioses.

3– Derogació de l’actual “Llei de Llibertat religiosa de 1980” i elaboració d’una “llei de Llibertat de Consciència” que protegisca i garantisca la llibertat de pensament, consciència, conviccions i les manifestacions d’aquesta, sense distincions ni privilegis.

*En aquesta, Europa Laica ofereix una proposta de text articulat, presentat en març de 2009 als grups polítics amb representació parlamentària. (El text complet és a disposició a la nostra web: www.laicismo.org

4 Eliminació de la “Llei de Mecenatge” (49/2002) i d’altres lleis, normes i ordenaments estatals, autonòmics i locals, dels ingents privilegis fiscals de l’església catòlica i de qualsevol confessió religiosa, així com de les entitats, organitzacions, associacions i empreses  vinculades a elles en la mesura en què  suposen una equiparació de fet amb les entitats sense ànim de lucre. Seran també excloses de qualsevol exempció fiscal (Impost de societats, patrimoni, actes jurídics, IBI, imposts sobre construccions, IAE, successions i transmissions patrimonials), total o parcial, en qualsevol àmbit de l’administració.

5 Supressió de l’equiparació a corporació de dret públic de l’església catòlica que figura a l’article 206 de l’actual “Llei Hipotecària” i de la consideració dels bisbes diocesans com fedataris públics en l’article 304 de Reglament que la desenvolupa.

L’Estat, per tant, alhora que modifica la llei, haurà de declarar com actes nuls totes les propietats rústiques i urbanes registrades per l’església catòlica pel  procediment d’immatriculació, retornant-les a l’anterior situació registral.

6 Les Esglésies, confessions i comunitats religioses, així com organitzacions filosòfiques o ideològiques constituïdes al voltant de conviccions de caràcter no religiós, com a associacions sotmeses al dret comú, gaudiran de personalitat jurídica una vegada constituïdes, d’acord als preceptes de la Llei Orgànica 1/2002 de 22 de març reguladora del dret d’associació, sense cap tipus d’excepcionalitat, tal com passa ara.

7– Derogació a l’actual Codi Penal dels articles 522 a 525 que tipifiquen com a delicte la suposada ofensa als sentiments religiosos, en relació als actes o cerimònies religiosos, tant de paraula com per escrit.

8Hom suprimirà el caràcter d’entitat pública de l’ “Obra Pia dels Llocs Sants” i l’ “Obra Pia dels establiments en Itàlia”. El patrimoni d’aquestes passarà a ser propietat de l’estat espanyol, excepte en litigi amb un país sobirà,  on caldrà negociar-ne la titularitat  dins el marc de les normes internacionals.

 MESURES SOBRE QÜESTIONS SIMBÒLIQUES

Garantir la neutralitat ideològica de les administracions públiques

9 Cap autoritat pública o funcionari podrà participar com a tal,  en actes de caràcter confessional.

10 Eliminar qualsevol tipus de simbologia religiosa als actes oficials, així com en llocs públics i edificis de titularitat pública, i en aquells que tinguen tal condició, encara que siguen gestionats per actors privats o estiguen sotmesos al dret privat.

11 Supressió de qualssevol honors civils o homenatges públics (condecoracions, vots o nomenaments civils) a imatges, advocacions, sants o símbols religiosos. Així mateix, tampoc no es vincularà als poders públics (persones o entitats) amb rituals o imatges de caràcter religiós. 

Restaran sense efecte els honors o nomenaments que s’hagen realitzat fins el moment.

12 Se suprimirà la celebració de cerimònies religioses als actes oficials que organitze l’Estat, en  qualsevol dels seus àmbits, com ara en preses de posició, funerals per catàstrofes, reconeixements de mèrits, rendició d’honors, etc.

13Supressió de qualsevol presència oficial, en persona o per mitjà de símbols i himnes de l’estat, de les forces armades o de seguretat de l’Estat en actes religiosos.

14 Adequació a la no confessionalitat de l’Estat establerta en la Constitució, dels reglaments d’honors i protocol de les Administracions públiques, entitats públiques, exèrcit i forces de l’ordre,  i  universitats.

15Eliminació de les capelles de qualsevol lloc públic depenent de l’administració central o perifèrica, escolar, universitària, sanitària, de serveis socials, centre penitenciari, jutjats, casernes militars o de les forces d’ordre públic, ambaixades i consolats, etc.

16 Supressió de la figura dels “capellans funcionaris catòlics” i, en el seu cas, d’altres representants religiosos dels exèrcits, hospitals i presons, així com la figura de l’Arquebisbe castrense.

* (Qualsevol intern en centres penitenciaris o ingressat en hospitals que per aquesta raó no puga desplaçar-se a un centre de culte i demane assistència religiosa de qualsevol tipus, té dret a fer-ho i ser atés, sense que siga necessària l’existència de capellans funcionaris)

17– Supressió de les retransmissions de culte o ritus de caràcter religiós per mitjà de la televisió, ràdio o qualssevol mitjans de comunicació de titularitat pública.

MESURES  ECONÒMIQUES I DE FISCALITAT

Cap privilegi o discriminació en el tractament econòmic i fiscal  per a totes les entitats de caràcter privat, siguen aquestes religioses o no.

18– L’Estat no finançarà les confessions religioses, directament o indirectament, ni realitzarà aportacions patrimonials per al desenvolupament de les seues activitats.

A més, s’eliminarà el finançament a través de la casella en l’IRPF.  Així mateix, i fins estiga vigent el finançament actual a través de l’IRPF, l’Estat no lliurarà quantitats a compte periòdicament i serà qui presente anualment al Parlament les dades derivades d’aquest finançament.

En aquesta línia es tindrà en compte la supressió d’exempcions i privilegis fiscals i administratius que s’indiquen en l’anterior punt 4.

L’església catòlica haurà de presentar una Memòria al Congrés dels Diputats, sobre tota la seua activitat econòmica des de 1979, ja siga mobiliària o immobiliària, patrimoni sumptuari, explotacions mercantils, activitats empresarials, etc.

19– L’Estat central, autonòmic i municipal, coordinadament, tenen l’obligació de vetlar pel manteniment adequat i el registre anual del Patrimoni Històrico-Artístic en poder de l’església catòlica o d’altres confessions, per a evitar a més  que no siguen transmesos a particulars, ni a entitats mercantils. Les campanyes anuals de catalogació es financen, des de 1986, a través d’un conveni entre el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport i les Comunitats Autònomes.

20Desamortització de béns. L’Estat ha de buscar fórmules de desamortització gradual i per a ús públic, del patrimoni de l’església catòlica per l’interés general i/o quan aquest participa en el seu manteniment i restauració, tal com està obligat per Acords bilaterals i per l’actual llei de Patrimoni vigent.

IGUALTAT DAVANT LA LLEI

Principi democràtic de la igualtat de drets i separació dels àmbits públic i privat

21– No s’assimilarà cap confessió ni entitat de caràcter religiós amb una entitat de dret públic, quedant aquelles sotmeses al dret privat, com s’expressa en l’anterior punt 6.

22– Els poders públics han de garantir que la pertinença o no pertinença d’una persona a una determinada confessió religiosa siga totalment voluntària i que l’únic requisit per deixar de pertànyer siga mitjançant la simple sol·licitud formal. *(Garanties jurídiques per exercir el Dret d’Apostasia en qualsevol confessió religiosa).

23– Així mateix i en relació amb la Declaració dels Drets del Xiquet i altres Convencions internacionals, l’Estat espanyol garantirà que les organitzacions religioses proporcionen totes les facilitats perquè els xiquets i xiquetes, si mostren la seua disconformitat amb la seua adscripció a estes organitzacions pels seus progenitors sense el seu consentiment,  puguen anular la seua vinculació a les esmentades organitzacions en els casos de bateig o d’altres rituals semblants de pertinença de menors.

En aquesta línia, en els Centres d’atenció i tutela de menors, públics o de gestió privada, s’evitarà que siguen gestionats per organitzacions religioses o d’altra ideologia particular i, per descomptat, en aquests s’exigirà un estricte compliment de la llibertat de consciència.

24– Els cementeris seran civils, s’assegurarà que els familiars dels difunts, puguen celebrar les cerimònies que els semblen adients. Cap símbol, icona o emblema de qualsevol tipus, representatiu d’una religió o d’una ideologia particular, podrà presidir estos espais públics, a excepció dels que els familiars del difunt decidisquen exhibir en la sepultura del finat. Els ajuntaments han de procurar, si és possible, procurar espais específics per a soterrars de religions organitzades minoritàries, si ho sol·liciten.  *Es concreta més en l’apartat 7, de propostes municipals.

25- En tota la xarxa sanitària s’ha de garantir l’atenció a la interrupció voluntària de l’embaràs i el dret a una Mort Digna i les disposicions del Testament Vital.

ENSENYAMENT

L’Educació com a dret universal, igual i integrador dins d’un projecte comú de ciutadania.

26– Per tal garantir el dret universal i igual a l’educació i d’acord amb els fins que li escauen, l’Escola ha d’educar sense dogmes, en coneixements científics i universals, en valors humanistes i cívics, en el respecte als drets humans, en l’assumpció de la diferència i de la diversitat, sobre la base de la igualtat en dignitat i drets, en els principis ètics i democràtics que són comuns. D’ací que siga consubstancial el seu caràcter laic.

27– Consegüentment, la religió, en les seues formes confessionals, ha d’eixir del currículum i de l’àmbit escolar, per tal de respectar els drets de tota la comunitat educativa, sense discriminació ni privilegi, evitant tot tipus de segregació per raons d’idees o creences.

28– No se subvencionaran, en cap cas, centres educatius amb ideari propi,  ja siga de caràcter religiós o d’altra naturalesa ideològica particular. Ni aquells que vulneren l’article 14 de l’actual Constitució de 1978.  En aquesta línia, se suprimiran, gradualment, els concerts educatius.

29– Amb la finalitat de respectar la neutralitat de l’espai públic i comú, que és l’Escola, s’eliminarà tot tipus de simbologia religiosa, actes i proselitisme religiós, de qualsevol naturalesa.

30– La Universitat ha de ser laica. S’han de suprimir de la Universitat Pública totes les connotacions religioses, així com l’estudi específic del dret canònic i l’oferta de classes de religió en qualsevol carrera universitària.

13 Propostes concretes i genèriques, per a una política municipal NO confessional

ALS MUNICIPIS, SI HI HA VOLUNTAT POLÍTICA, ES POT FER MOLT PER LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LAIC.

 L’objectiu d’aquestes mesures és establir la separació entre els poders públics locals i les religions, de forma que s’estableix la legitimitat estrictament secular de les institucions polítiques, sense que hi haja cap confusió entre fins religiosos i civils. Així com establir la neutralitat o no confessionalitat de l’Estat (municipal) en dos sentits: A- Compromís dels poders públics locals per no immiscir-se en els assumptes estrictament religiosos, permetent la màxima llibertat en aqueix sentit, només limitada pel respecte a l’ordre públic i les lleis. B-  Igualtat que impedisca qualsevol tipus de discriminació per raó d’ideologia o religió o absència d’aquelles.

1- Suprimir tot tipus de simbologia religiosa en els actes oficials i en els espais de titularitat pública que depenguen de les administracions. Les administracions no promouran ritus ni celebracions religioses de cap mena.

2– Els actes públics oficials seran exclusivament civils i sense connotacions religioses. Cap autoritat pública o funcionari participarà, en qualitat de tal, en actes de naturalesa religiosa. Els membres de la corporació local i el personal al servei de l’administració municipal no mostraran, en l’exercici del seu càrrec o de les seues funcions, cap gest de submissió o veneració de persones o imatges religioses (com ara genuflexions, besar anells, etc.). Els reglaments municipals d’honors i protocols i dels seus ens públics s’adequaran a la “no confessionalitat de l’Estat”, que empara el 16.3 de l’actual Constitució. No seran convidats a actes civils o considerats autoritat pública els representants eclesiàstics de qualsevol confessió.

3– Resten suprimides, i a més amb caràcter retroactiu, tots els honors o vots públics a advocacions, sants, imatges o simbologia representativa religiosa, com ara condecoracions, nomenaments d’alcaldes i alcaldesses perpètues, etc. Tampoc l’ajuntament i la seua corporació s’encomanaran a santoral, imatges o rituals religiosos.

4– Tots els edificis i instal·lacions dependents de l’administració local, així com els seus organismes autònoms i la resta d’ens estaran exempts de qualsevol tipus de simbologia religiosa, per tal de complir amb els principis de separació i neutralitat de l’administració pública. A tal fi, es retirarà qualsevol símbol religiós que poguera haver en qualsevol d’ells i l’alcaldia determinarà la seua destinació posterior, el seu registre i protecció en dependències municipals o la seua donació a entitats religioses que pogueren tenir-hi interés.

5– No es donarà, ni facilitarà sòl públic ni locals, ni es concedirà finançament públic o exempcions fiscals municipals per a la instal·lació d’infraestructures o realització d’activitats a cap confessió o institució religiosa. A més, les confessions religioses estaran obligades a pagar tots els impostos municipals, inclòs el de Béns Immobles (IBI), que es deriven de la seua activitat, ja siga de caràcter religiós o mercantil.

Els  ajuntaments elaboraran un cens públic de les propietats de l’església catòlica, així com d’altres confessions que estan exemptes de pagar l’IBI, tant de centres de culte, com d’altres activitats mercantils o socials. També, si s’escau, elaborara un cens de les propietats rústiques i urbanes de les que s’haja apropiat l’església catòlica, mitjançant el sistema d’immatriculació. També s’elaborarà un cens d’altres entitats públiques o privades que estiguen exemptes del pagament de l’IBI.

6– L’Ajuntament facilitarà que les cerimònies civils (acollida, matrimoni i funerals) es puguen celebrar, sense obstacles, donant-hi a la ciutadania tot tipus de facilitats i posant la infraestructura adient.

7– En els cementeris públics, que seran civils, i en els tanatoris públics o de gestió privada, s’assegurarà que tots els familiars dels difunts, sense cap exclusió per motius de religió o de conviccions, puguen celebrar les cerimònies que els semblen escaients. Cap símbol, icona o emblema de qualsevol tipus, representatiu d’una religió o d’una ideologia particular, podrà presidir estos espais públics, a excepció dels que als familiars del difunt els semble oportú utilitzar en el transcurs de les cerimònies i els que desitgen exhibir en la sepultura del finat. Inclús els ajuntaments han de procurar, si és possible,  espais específics per a soterrars de religions organitzades minoritàries, si ho sol·liciten.

8– S’incorporaran referències i commemoracions de caràcter civil al calendari oficial, centres públics i a carrers, places, etc. municipals, així com dates fixes i denominació neutra a les vacances escolars, fixades a través del Consell Escolar Municipal.

9– Declaració de les festes locals en referència a esdeveniments que unisquen a tots els ciutadans i ciutadanes i no els referents a una part de la ciutadania que tenen determinades creences. Es donarà especial rellevància a esdeveniments o persones que han tingut a veure amb la història, la cultura o els valors cívics de la societat local que l’Ajuntament representa.

10– L’Ajuntament, en períodes electorals, només facilitarà col·legis o locals no confessionals i, per  tant, lliures de simbologia religiosa pe a l’exercici democràtic de votar.

11– L’Ajuntament obrirà un “Registre Municipal de Testaments Vitals”, amb el seu Reglament, per al registre voluntari de la lliure voluntat respecte a la fase final de la pròpia vida, i amb els efectes jurídics que les lleis establisquen, per tal de col·laborar amb l’administració sanitària.

12– L’Ajuntament promourà la llibertat de consciència i de conviccions i vetlarà perquè cap dret d’aquest exercici siga vulnerat. Per a això podrà disposar d’una “Oficina de defensa de la llibertat de consciència”, on es puguen rebre i tramitar queixes i suggeriments de la ciutadania. No obstant això, la ciutadania, a títol individual o col·lectiu, emparada en les seues creences religioses, no podrà qüestionar normes comunes que ho són del conjunt de la ciutadania, si més no als espais públics. Així mateix, l’ajuntament promourà campanyes informatives sobre el significat de la Declaració Universal dels Drets Humans, sobre la llibertat de consciència i sobre el principi constitucional: “Cap confessió no tindrà caràcter estatal”.

13Laïcitat i Escola pública: Els poders públics locals vetlaran per la laïcitat dels ensenyaments impartits en los itineraris oficials, dins dels centres educatius de titularitat pública i dels privats sostinguts amb fons públics, a fi d’evitar qualsevol interferència en els objectius educatius de conviccions particulars religioses, filosòfiques o ideològiques. I allò suposa la retirada de simbologia religiosa i a la celebració o participació en actes religiosos.

14Mocions. Els ajuntaments, en aquelles qüestions que no siguen de la seua competència, promouran mocions i resolucions, amb la finalitat de sol·licitar a l’Estat que prenga les mesures legislatives per tal d’establir l’Estat laic i eliminar tots els privilegis de què gaudeix l’església catòlica i altres confessions religioses i que figuren en aquest document de mesures i propostes. També, en l’àmbit de les seues competències, podran elaborar Ordenances o Reglaments de laïcitat municipal.

__

***En l’enllaç:   https://laicismo.org//detalle.php?pk=37689    es troba un model de text per a una possible Ordenança o “Reglament de laïcitat municipal”, d’acord amb la legislació vigent.

logo valencia laica

Total
0
Shares
Artículos relacionados
Total
0
Share