Asóciate
Participa

¿Quieres participar?

Estas son algunas maneras para colaborar con el movimiento laicista:

  1. Difundiendo nuestras campañas.
  2. Asociándote a Europa Laica.
  3. Compartiendo contenido relevante.
  4. Formando parte de la red de observadores.
  5. Colaborando económicamente.

Sociedades musicales: el laicismo, asignatura pendiente

Estamos viviendo en una sociedad caracterizada por el pluralismo: Pluralidad de culturas, de lenguas, de razas, de creencias religiosas, de tipos de familias, de relaciones afectivas, de nacionalidades, de partidos políticos,…..

Las sociedades musicales, como tantas otras asociaciones, acogen a gentes muy diversas que necesariamente abordan los problemas de la convivencia diaria, bajo criterios diferentes.

En mi humilde opinión, ante este panorama tan variado, la garantía de tener una convivencia tranquila y edificante, se tendría que basar en tres pilares:

–  El respeto mutuo.

–  La igualdad de todas las ideas y creencias (incluido el derecho a no creer).

–  La neutralidad del espacio público ante estas ideas y creencias.

Para evitar cualquier postura arrogante o intimidadora de una parte de la sociedad frente a otra, sería indispensable, mantener el equilibrio entre estos tres pilares.

Todo el anterior es aplicable a cualquier ámbito, y también, como no puede ser de otra forma, a las Sociedades Musicales.

Una sociedad musical, se trata de una institución a la cual libre y voluntariamente puede pertenecer cualquier persona, independientemente de su edad, de su raza, sexo, profesión, militancia política …… o creencia religiosa. Por lo tanto, y según lo dicho anteriormente, el respeto mutuo, la igualdad de todas las creencias (incluido el derecho a no creer) y la neutralidad del espacio público ante estas creencias, tendrían que regir todas sus actividades.

Por lo tanto, yo creo que no se tendría que celebrar el “Día de Santa Cecilia“, dado que podrían haber socios musulmanes, protestantes, testigos de Jehová, o ateos (el derecho a no creer). Porque si hoy celebramos “Santa Cecilia” con la excusa que los católicos son mayoría, ¿ qué tendríamos que celebrar, entonces, si algún día serían mayoría los musulmanes?. ¿ Qué parecería pasar de editar un folleto con la imagen de la “santa” a editar una imagen de Mahoma? (si es que los fanáticos de esta otra creencia, lo permiten).

Imponer una celebración católica, simplemente para ser mayoría, rompe los tres pilares de la convivencia, pues supone una falta de respeto hacia quienes no son católicos, rompe la igualdad ante las otras creencias y destruye la neutralidad del espacio público.

Este mismo razonamiento se puede aplicar a cualquier otra institución, sea un ayuntamiento, un club de fútbol, una sociedad gastronómica, una asociación de vecinos o una peña quinielística.

Se puede caer en la tentación de justificar este comportamiento apelando la “tradición“, pero las únicas tradiciones que merece la pena conservar son aquellas que unen, no que separan, aquellas que favorecen la convivencia, no que la perturban, aquellas que garantizan la dignidad (humana y animal), no que la destruyen.

Tradiciones durante siglos, ya felizmente desaparecidas, fueron la esclavitud o la “santa” Inquisición. Y nos quedan otras tradiciones que todavía continúan, como la sumisión de la mujer al hombre, el echar animales desde los campanarios, matar bueyes a cuchilladas, la mutilación genital femenina o continuar manteniendo a los parásitos de la casa real,…. Tradiciones que una sociedad avanzada en pleno siglo XXI, debería de hacer desaparecer, siempre que, no miremos hacia otro lado y nos quedemos levantando los hombros.

Desde mi punto de vista, pues, un buen paso en la dirección adecuada para respetar todas las creencias (y no creencias) seria que las actividades organizadas y promovidas por las sociedades musicales, también estuvieron basadas en:

–  El respeto mutuo.

–  La igualdad de todas las creencias (incluido el derecho a no creer).

–  La neutralidad del espacio público ante estas creencias.

En consecuencia, dejar de celebrar el día de la “santa”, pues esta celebración únicamente responde a los valores y creencias de una parte (hoy mayoritaria) de los socios.

Se podría sustituir esta celebración, instaurando el mismo día o en cualquier otro que la asamblea decida, el “Día de los Músicos” o la “Semana de la Música“, o el “Día de homenaje a los Socios” o simplemente una “Bienvenida a la Primavera” o un “Despido del Otoño“.

Ya sé que algunos recurrirán a la socorrida excusa que esta postura representa una minoría, o que somos unos “pelmazos”, pero con esa actitud, lo único que hacen es no afrontar el problema, y encima, cargar las culpas sobre quienes no son responsables    de la situación.

Y si las cosas se dejan como están, ya avisamos que insistiremos cada vez que la única justificación que se tiene para no respetar derechos y mantener privilegios, sea que “somos la mayoría”.


SOCIETATS MUSICALS: EL LAÏCISME, ASIGNATURA PENDENT

Estem vivint en una societat caracteritzada pel pluralisme: Pluralitat de cultures, de llengües, de races, de creences religioses, de tipus de famílies, de relacions afectives, de nacionalitats, de partits polítics,…..

Les societats musicals, com tantes altres associacions, acullen a gents molt diverses que necessàriament aborden els problemes de la convivència diària, sota criteris diferents.

En la meua humil opinió, davant aquest panorama tan variat, la garantia de tenir una convivència tranquil·la i edificant, s’hauria de basar en tres pilars:

–  El respecte mutu.

–  La igualtat de totes les idees i creences (inclòs el dret a no creure).

–  La neutralitat de l’espai públic davant aquestes idees i creences.

Per a evitar qualsevol postura arrogant o intimidadora d’una part de la societat enfront d’una altra, seria indispensable, mantenir l’equilibri entre aquests tres pilars.

Tot l’anterior és aplicable a qualsevol àmbit, i també, com no pot ser d’una altra forma, a les Societats Musicals.

Una societat musical, es tracta d’una institució a la qual lliure i voluntàriament pot pertànyer qualsevol persona, independentment de la seua edat, de la seua raça, sexe, professió, militància política …… o creença religiosa. Per tant, i segons el que s’ha dit anteriorment, el respecte mutu, la igualtat de totes les creences (inclòs el dret a no creure) i la neutralitat de l’espai públic davant aquestes creences, haurien de regir totes les seues activitats.

Per tant, jo crec que no s’hauria de celebrar el “Dia de Santa Cecilia“, quan podrien hi haver socis musulmans, protestants, testimonis de Jehová, o ateus (el dret a no creure). Perquè si avui celebrem “Santa Cecilia” amb l’excusa que els catòlics són majoria, què hauríem de celebrar, llavors, si algun dia foren majoria els musulmans?. Què  semblaria passar d’editar un fullet amb la imatge de la “santa” a editar una imatge de Mahoma? (si és que els fanàtics d’aquesta altra creença, ho permeten).

Imposar una celebració catòlica, simplement per ser majoria, trenca els tres pilars de la convivència, doncs suposa una falta de respecte cap a els qui no son catòlics, trenca la igualtat davant les altres creences i destrueix la neutralitat de l’espai públic.

Aquest mateix raonament es pot aplicar a qualsevol altra institució, siga un ajuntament, un club de futbol, una societat gastronòmica, una associació de veïns o una penya quinielística.

Es pot caure en la temptació de justificar aquest comportament apel·lant a la “tradició”, però les úniques tradicions que mereix la pena conservar són aquelles que uneixen, no que separen, aquelles que afavoreixen la convivència, no que la pertorben, aquelles que garanteixen la dignitat (humana i animal), no que la destrueixen.

Tradicions durant segles, ja feliçment desaparegudes, van ser l’esclavitud o la “santa” Inquisició. I ens queden altres tradicions que encara continuen, com la submissió de la dona a l’home, el tirar animals des dels campanars, matar bous a ganivetades, la mutilació genital femenina o continuar mantenint als paràsits de la casa real,…. Tradicions que una societat avançada en ple segle XXI, deuria fer desaparèixer, sempre que, no mirem per a un altre costat i ens quedem alçant els muscle

Des de el meu punt de vista, doncs, un bon pas en la direcció adequada per a respectar totes les creences (i no creences) seria que les activitats organitzades i promogudes per les societats musicals, també estigueren basades en:

–  El respecte mutu.

–  La igualtat de totes les creences (inclòs el dret a no creure).

–  La neutralitat de l’espai públic davant aquestes creences.

 En conseqüència, deixar de celebrar el dia de la “santa”, doncs aquesta celebració únicament respon als valors i creences d’una part (avui majoritària) dels socis.

Es podria substituir aquesta celebració, instaurant el mateix dia o en qualsevol altre que l’assemblea decidisca, el “Dia dels Músics” o la “Setmana de la Música“, o el “Dia d’homenatge als Socis” o simplement una “Benvinguda a la Primavera” o un “Acomiadament de la Tardor“.

Ja sé que alguns recorreran a la socorreguda excusa que aquesta postura, representa una minoria o que som uns “pesats”, però amb eixa actitud, l’única cosa que fan és no afrontar el problema, i damunt, carregar les culpes sobre qui no és el responsable de la situació.
I si les coses es deixen com estan, ja avisem que insistirem cada vegada que l’única justificació que es té per a no respectar drets i mantindre privilegis, siga que “som la majoria”.

Total
0
Shares
Artículos relacionados
Total
0
Share