Raquel Ortiz, en la sede de Intersindical Valenciana / Foto: Amadeu Sanz
“LA IGLESIA NUNCA TENDRÁ BASTANTE, ES INSACIABLE”
Raquel Ortiz, valenciana nacida en Albacete, llegó a València con diez años, después de vivir en Avilés (Asturias) durante nueve. Acaba de jubilarse después de treinta y cinco años de servicios en la escuela pública como profesora de francés e inglés.
En la actualidad es la coordinadora de València Laica, constituida en 2012, como organización territorial de Europa Laica.
AMADEU SANZ
¿Qué es Europa Laica?
Europa Laica es una asociación que persigue la creación de un estado laico, que es el que garantiza la libertad de conciencia de todas las personas y los instrumentos que hagan posible una igualdad jurídica. El objetivo sería la separación real entre Iglesia y Estado porque, aunque la Constitución habla de estado aconfesional, vemos que en la práctica eso no es así.
¿Y por qué no se da esta laicidad del estado?
Pues porque mientras la Constitución tiene unos cuantos artículos en los que se habla de esta libertad de pensamiento y de conciencia, en la práctica una institución privada como lo es la Iglesia católica, obtiene del Estado toda una serie de beneficios económicos, además de privilegios sobre la conciencia a través de la escuela, un gran baluarte ideológico; es decir, conciencia y cuestión económica, estos son los dos puntos.
Veamos, teníamos un Concordato de 1953, durante el franquismo, que se renueva el año 1979, durante la Transición, y que se amplía en 2007, con un gobierno socialista. ¿A qué se ha comprometido el Estado con la Iglesia católica?
Efectivamente, en el 79 se renueva el Concordato, que pasa a denominarse Acuerdos con la Santa Sede, que incluye, principalmente, la exención del pago de impuestos así como la continuidad de la religión en la escuela a pesar de la secularización social; si bien en aquel acuerdo se estableció el compromiso de que en tres años la Iglesia se tenía que autofinanciar. Pero la Iglesia no ha cumplido nunca el compromiso del autofinanciamiento. Años más tarde, en 2007, con el gobierno de Zapatero, la Iglesia consiguió liberarse del compromiso de autofinanciarse e incluso vio cómo mejoraba su situación financiera a costa del dinero público.
Y bien, no hace falta decir que la responsabilidad histórica del PSOE en esta cuestión es indudable. Hasta el punto de que dentro de sus filas hay militantes que se opusieron, como recuerda Juan González Bedoya, ex senador socialista, que llegó a decir que Zapatero mejoró más la situación de la iglesia que en época de Franco.
¿Y por qué? ¿Se puede decir que hubo una claudicación?
Sí, sí que lo es, porque sí estábamos avanzando en derechos civiles, en derechos humanos, como por ejemplo con la ley del matrimonio homosexual o la ley del aborto. Entonces, ¿cómo puede ser que la Iglesia mejorara sus privilegios? Pues quién sabe si no respondió a una necesidad de hacer callar a la Iglesia y que no cuestionara esos derechos civiles reconocidos.
Pues parece que la reacción de la Iglesia fue aún más beligerante.
Es que ellos aún quieren más privilegios; como la sociedad es cada vez más laica es lógico y normal que tenga lugar un distanciamiento más grande con la moral de esta institución. Sobre todo cuando la gente ve cómo se comporta la Iglesia, que pide más privilegios económicos así como difundir y establecer su ideología; de hecho, ahora estamos asistiendo a la campaña en contra de la Ley del aborto: no se oponen por cuestiones biológicas o jurídicas, sino por pura ideología; no quieren que podamos decidir sobre nuestra maternidad; que seamos los dueños de nuestro destino en nuestra vida. La Iglesia nunca tendrá bastante, es insaciable.
¿Hay una demanda social de laicidad?
Sí, sí. Hay datos empíricos bien patentes: el 50% de los niños que nacen no son bautizados; las uniones de pareja ya son civiles en alrededor del 50%; cada vez hay más despedidas civiles. De hecho, una de las reivindicaciones de Europa Laica es que se creen lugares donde podamos dar la bienvenida civil y dar despedida civil a los seres queridos, porque la gente, al fin y al cabo, lo que quiere es tener un lugar donde encontrarse para celebrar estos actos. Muy a menudo acaban yendo a la iglesia porque no tienen otro lugar, una alternativa laica.
Un síntoma es la campaña que está llevando a cabo la Iglesia de promoción de la crucecita en la declaración, que les está costando una cantidad ingente de dinero, porque cada vez hay menos gente que marca la casilla para la Iglesia católica.
Estamos pidiendo a la gente que no marque la casilla ni para la Iglesia ni para Otros fines, porque muchas de las organizaciones que reciben fondos públicos están relacionadas con la Iglesia católica. Recomendamos no marcar ninguna de las casillas, es decir, sin asignación: “No cargues con ninguna cruz”, sería un buen eslógan.
Hay un cierto tabú en la sociedad sobre el papel que representa la Iglesia, parece que se le tenga un poco de miedo; en cierta manera lo que Cervantes decía: “Con la Iglesia hemos topado…”
Pues sí, continua el temor a la Iglesia, porque la gente no sabe qué es el laicismo. Nosotros distinguimos entre el pensamiento íntimo y privado referente a unas determinadas creencias religiosas y la interferencia en la moral social. Una persona es libre de creer en lo que quiera y practicar la religión que le plazca. La gente, en cambio, como no sabe muy bien qué es el laicismo, puede pensar que promovemos un ataque frontal a la religiosidad individual, y eso no es así. Nosotros lo que queremos es la separación Iglesia-Estado; defendemos la libertad de pensamiento y queremos que haya una ley en nuestra Constitución que garantice esta libertad de pensamiento.
Y en el ámbito educativo, la LOMCE consolida estos privilegios de la Iglesia católica.
Nosotros criticábamos la LOE porque mantenía la religión en la escuela, pero ahora es peor aún: con la LOMCE los conciertos continúan y el adoctrinamiento es mayor. La asignatura de los valores sociales, en Primaria, y de valores éticos, en Secundaria, quedan como optativas; y eso quiere decir que consideran que la sociedad no necesita conocer los derechos civiles y todo lo que significan. Como la materia de Religión será evaluable, contará para recibir becas, para el expediente, etc. se refuerza con esta ley.
Además, hay otros aspectos con los que no estamos de acuerdo, como los itinerarios, que son segregadores; legitima la segregación por sexos en la escuela… Nosotros proponemos la retirada de la ley. Formamos parte de la Plataforma per l'Ensenyament Públic, al que hemos aportado la cuestión laicista. Y eso aparece en los papeles, pero en la práctica se ha dejado como elemento decorativo.
¿La izquierda tiene asumido plenamente el componente laicista ?
Pues la verdad es que si nos atenemos a los hechos, nosotros que como racionalistas vamos a la evidencia de las cosas, el PSOE ya hemos visto lo que ha hecho con la Iglesia, que la ha favorecido y , sorprendentemente, no hemos avanzado nada en materia laicista. Después, hay otra izquierda que es más congruente y está pidiendo la anulación del Concordato o de los Acuerdos. Solo Esquerra Republicana e Izquierda Unida han presentado propuestas en esta dirección en el parlamento a las que el PSOE no ha dado apoyo. Aunque ahora sí que parece que está hablando más del Concordato, pero con una actitud chantajista de amenaza: “Si no retiráis la LOMCE, yo hablaré del concordato”. Por eso existe Europa Laica, para recordar a todos que el laicismo es una seña de identidad, pero que ha de serla en la realidad, no solo en el ámbito intelectual y teórico.
En definitiva, ¿la escuela ha de instruir o ha de educar? ¿Hay conflicto entre la libertad de cátedra y el carácter laico de la escuela?
La escuela entendemos que ha de educar en racionalismo, en ciencia, etc. en todas las disciplinas en que el ser humano se desarrolle, y nosotros vemos que retrocedemos en estos aspectos con la LOMCE. Nosotros pensamos que la libertad de cátedra es buena y no colisiona con el laicismo. Una cosa es la ideología de cada uno y otra bien diferente es el partidismo, que no se ha de practicar en una institución pública como la escuela.
¿Qué opinión te merece la campaña que ha promovido Nuevas Generaciones de Castellón contra aquellos profesores que, supuestamente, adoctrinan en las aulas?
Pues tendrían que empezar por los catequistas, que son los que más adoctrinan en las aulas; es decir, tendrían que eliminar la religión como una materia estructural del sistema educativo que es altamente adoctrinadora. Me parece muy bien que denuncien los casos en que se esté incumpliendo la misión transmisora de la libertad de pensamiento… pero, en fin, ya tienen faena, porque vaya…
Para saber más:
València Laica se reúne periódicamente en la sede de la Intersindical Valenciana, e invita a acudir a las reuniones y actos que celebra a todas las personas interesadas. Podéis informaros en: Valencialaica.org
Invitan a las personas interesadas a elaborar artículos en sintonía con la laicidad que preconizan, los cuales serán publicados.
Observatorio de la laicidad.
Cada persona puede recibir cada mañana en su casa, gratuitamente, si se suscribe a www.laicismo.orginformación sobre interferencias de la Iglesia y cualquier tipo de exceso o abuso.
Raquel Ortiz, valenciana nascuda a Albacete, va arribar a València amb deu anys, després de viure en Avilés (Astúries) durant nou. Acaba de jubilar-se després de trenta-cinc anys de serveis en l’escola pública com a professora de francés i anglés. Ara és la coordinadora de València Laica, constituïda en 2012, com a organització territorial d’Europa Laica.
Què és Europa Laica?
Europa Laica és una associació que perse-gueix la creació d’un estat laic, que és el que garanteix la llibertat de consciència de totes les persones i els instruments que en facen possible una igualtat jurídica. L’objectiu seria la separació real entre Església i Estat, per-què, encara que la Constitució parla d’estat aconfessional, veiem que en la pràctica això no es dóna.
I per què no es dóna aquesta laïcitat de l’estat?
Doncs perquè mentre que la Constitució té uns quants articles en què es parla d’aques-ta llibertat de pensament i de consciència, en la pràctica una institució privada, com ho és l’Església catòlica, obté de l’Estat tota una sèrie de beneficis econòmics, a més de privi-legis sobre la consciència a través de l’escola, un gran baluard ideològic; és a dir, conscièn-cia i qüestió econòmica, aquests són els dos punts.
Vejam, teníem un concordat de 1953, durant el franquisme, que es renova en l’any 1979, durant la Transició, i que s’amplia en 2007, amb un govern socialista. A què s’ha compromés l’estat amb l’Església catòlica?
Efectivament, en el 79 es renova el concor-dat, que passen a dir-se Acords amb la Santa Seu, que inclou, principalment, l’exempció de pagament d’impostos, i també la continuïtat de la religió en l’escola a pesar de la secu-larització social; per bé que en aquell acord es va establir el compromís que en tres anys l’Església s’hauria d’autofinançar: però l’Es-glésia no ha complit mai el compromís de l’autofinançament. Anys més tard, en 2007, amb el govern de Zapatero, l’Església va aconseguir alliberar-se del compromís d’au-tofinançar-se i, fins i tot, encara va millorar la situació financera a costa dels diners públics. I bé, no cal dir que la responsabilitat històrica del PSOE en aquesta qüestió és indubtable, fins al punt que dins les seues files hi ha mi-litants que s’hi van oposar, com recorda Juan González Bedoya, ex senador socialista, que arriba a dir que Zapatero va millorar més la situació de l’Església que en època de Franco.
I per què això? Es pot dir que és una claudicació?
Sí; sí que ho és, perquè sí estàvem avançant en drets civils, en drets humans, com ara amb la llei dels matrimonis homosexuals o la llei de l’avortament. Llavors com pot ser que l’Es-glésia millorara els seus privilegis? Doncs qui sap si no va respondre a una necessitat de fer callar l’Església i que no qüestionarà aquests drets civils reconeguts.
Doncs pareix que la reacció de l’Església va ser encara més bel·ligerant…
És que ells encara volen més privilegis; com que la societat és cada volta més laica és lò-gic i normal que tinga lloc un distanciament més gran amb la moral d’aquesta institució. Sobretot quan la gent veu com es comporta l’Església, que demana més privilegis econò-mics, i difondre i establir la seua ideologia; de fet, ara estem assistint a la campanya en con-tra de la llei de l’avortament: no s’hi oposen per qüestions biològiques o juridiques, sinó per pura ideologia; no volen que puguem de-cidir sobre la nostra maternitat, que siguem els amos del nostre destí en la nostra vida. L’Església mai no en tindrà prou, és insacia-ble.
Hi ha una demanda social de laïcitat?
Sí, sí. Hi ha dades empiriques que ho fan palés: el 50% dels infants que naixen ja no són batejats; les unions de parelles ja són ci-vils en vora un 50%; cada vegada hi ha més comiats civils. De fet una de les reivindicaci-ons d’Europa Laica és que es creen llocs en què puguem donar la benvinguda civil i do-nar comiat civil als éssers estimats, perquè la gent al remat el que vol és tindre un lloc on trobar-se per celebrar aquests actes. Ben sovint acabem anant a l’església perquè no tenen un altre lloc, una alternativa laica.
Un símptoma és la campanya que està fent l’Església de promoció de la creueta en la declaració, que els està costat una quantitat ingent de diners, perquè cada vegada hi ha menys gent que posa la creueta en la casella per a l’Església catòlica.
Estem demanant a la gent que no pose la creueta en la casella de l’Església ni en la d’Altres fins, perquè moltes de les organitza-cions que reben diners públics estan relaci-onades amb l’Església catòlica. Recomanem que no s’hi marque cap de les dues caselles; és a dir, sense assignació: “No carregues amb cap creu” seria un bon eslògan.
Hi ha un cert tabú en la societat sobre el paper que representa l’Església, pareix que se li tinga una certa por; un poc allò que Cervantes deia “Con la Iglesia hemos topado”…
Doncs sí, persisteix el temor a l’Església, perquè la gent no sap que és el laïcisme. No-saltres distingim entre el pensament íntim i privat referent a unes determinades creen-ces religioses i la interferència en la moral social. Una persona és lliure de creure en el que vulga i practicar la religió que li plaga. La gent, en canvi, com que no sap ben bé què és el laïcisme, pot témer que promovem un atac frontal a la religiositat individual, i això no és així. Nosaltres el que volem és la sepa-ració Església-Estat; defenem la llibertat de pensament i el que volem és que hi haja una llei en la nostra Constitució que garantisca aquesta llibertat de pensament.
I ja en l’àmbit educatiu, la LOMQE consolida aquests privilegis de l’Església catòlica.
Nosaltres criticàvem la LOE perquè mante-nia la religió en l’escola, i ara és pitjor enca-ra: amb la LOMQE, els concerts continuen i l’adoctrinament és major. L’assignatura dels valors socials, en primària, i de valors ètics, en secundària, queden com a optatives; i això vol dir que consideren que la societat no ne-cessita conéixer els drets cívics i tot el que comporten. Com que la matèria de Religió serà avaluable, comptarà per a rebre beques, expedient, etc. es reforça amb aquesta llei. Després hi ha altres aspectes amb què no estem d’acord, com ara els itineraris que són segregadors; legitima la segregació per se-xes en l’escola… Nosaltres proposem la reti-rada de la llei. Formem part de la Plataforma per l’Ensenyament Públic, a què hem aportat la qüestió laïcista. I això apareix en els papers però en la pràctica s’ha deixat com a element decoratiu.
L’esquerra té assumit plenament el component laïcista?
Doncs la veritat és que si ens atenim als fets, nosaltres que com a racionalistes anem a l’evidència de les coses, el PSOE, ja hem vist que ha fet amb l’Església, que l’ha afavorida i, sorprenentment, no hem avançat gens en matèria laïcista. Després hi ha una altra es-querra que és més congruent i està dema-nant l’anul·lació del concordat o dels acords. Només Esquerra Republicana Y Esquerra Unida han presentat propostes en aquesta direcció en el parlament a què el PSOE no ha donat suport. Per més que ara sí que pareix que està parlant més del concordat, però amb actitud xantatgista d’amenaça: “Si no retireu la LOMQE, jo parlaré del concordat.” Per això existeix Europa Laica, per a recordar a tots que el laïcisme és una senya d’identitat, però ha de ser-ho en la realitat, no sols en l’àmbit intel·lectual i teòric.
Al remat, l’escola ha d’instruir o ha d’educar? Hi ha con?icte entre la llibertat de càtedra i el caràcter laic de l’escola?
L’escola entenem que ha d’educar en raci-onalisme, en ciència, etc. en totes les dis-ciplines on l’ésser humà es desenvolupe; i nosaltres veiem que retrocedim en aquests aspectes amb la LOMQE. Nosaltres pensem que la llibertat de càtedra és bona i no col·li-deix amb el laïcisme. Una cosa és la ideologia de cadascú i una altra de ben diferent és el partidisme, que no s’ha de practicar en una institució pública com l’escola.
Quina opinió et mereix la campanya que ha promogut Nuevas Generacions de Castelló contra aquells professors que, suposadament, adoctrinen a les aules?
Doncs haurien de començar pels catequistes, que són els que més adoctrinen a les aules; és a dir, haurien d’eliminar la religió com una matèria estructural del sistema educatiu que és altament adoctrinadora. Em pareix molt bé que denuncien els casos en què s’estiga in-complint la missió transmissora de la lliber-tat de pensament… però, en fi, ja tenen faena, perquè ausades…
Per a saber-ne més
València laica es reuneix periòdicament a la seu d’Intersindical Valenciana, i convida a cudir a les reunions i actes que celebra a totes les persones interessades. Podeu informar-vos en:
Valencialaica.org
Conviden a les persones interessades que els facen arribar articles en sintonia amb la laïcitat que preconitzen i els hi publicaran. Observatori de la Laïcitat.
Cadascú pot rebre cada matí a sa casa, gratuïtament, si se subscriu a www.laicismo.org, informació sobre interferències de l’Església, i qualsevol tipus d’excés o abús.
Archivos relacionados
Archivos de imagen relacionados
