La exención fiscal del IBI al clero impide ingresar a los ayuntamientos 1.500 millones de euros
El diputado de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en el Congreso de los Diputados Joan Tardà ha denunció que la Iglesia católica sigue siendo la gran favorecida por el Estado, ajena a los recortes del Gobierno. El clero español seguirá recibiendo unos 10.000 millones de euros al año entre subvenciones directas, donaciones económicas, cesiones de terrenos y exenciones de impuestos, como el los bienes inmuebles (IBI), que el Ejecutivo ‘popular’ subió este año.
En un artículo publicado en su blog, el diputado de ERC ha indicado que “en este caso, no pagar IBI significa que los municipios dejan de ingresar unos 1.500 millones y unos 250 a través del IRPF”. Tardà recuerda que este “privilegio” tiene su origen en la Ley Hipotecaria de 1946 que permite a la Iglesia no matricular en el Registro de la Propiedad de Inmuebles los edificios no inscritos a nombre de nadie.
Terrenos del pueblo
“Ni que decir tiene que muchos de los templos y recintos religiosos, históricamente, fueron edificados en terrenos cedidos por el común, propiedad del pueblo”, escribe Tardà en su blog.
Críticas al Gobierno de Zapatero
El diputado critica que el Gobierno socialista no fuera capaz de “modificar absolutamente nada” en cuanto a los “privilegios” eclesiásticos y que no cumpliera la moción que el PSOE pactó con ERC y que instaba a cambiar la Ley de Libertad Religiosa.
“Del PP no podemos esperar nada”
“El PSOE no hizo nada, salvo incrementar las donaciones públicas a la Iglesia, y del PP no podemos esperar nada, tampoco”, ha afirmado Tardà, que ha advertido que ERC seguirá denunciando en el Congreso “la doble moral de la jerarquía eclesiástica, que vive de los privilegios y, a menudo, avergüenza a los católicos de buena fe”.
Texto de su cuaderno:
Els privilegis econòmics de l'Església són una gran vergonya
Fa uns mesos vaig acompanyar els companys i companyes militants d’Esquerra del País Valencià i veïns de Xàbia (Marina Alta) en una concentració davant de l’església del poble perquè, allí, com en d’altres indrets, existeix un contenciós entre la ciutadania i l’Església catòlica sobre la propietat del temple. Producte d’una situació de privilegi, la Llei Hipotecària de 1946, la institució catòlica té el privilegi d’immatricular en el Registre de la Propietat d’Immobles els edificis no inscrits a nom de ningú. No cal dir que molts dels temples i recintes religiosos, històricament, foren edificats en terrenys cedits pel comú, propietat del poble.
Un privilegi de l’Església catòlica que, acompanyat d’altres, avui dia, són inacceptables. Desgraciadament el PSOE, després de vuit anys en el govern, no ha estat capaç de modificar res, absolutament res. De fet, Zapatero ni tan sols fou capaç de complir allò que s’havia pactat amb Esquerra (debat Caamaño-Tardà 8-IX-2010- i aprovació parlamentària subsegüent de compromís de modificació de la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa), que hagués significat almenys obrir el meló de la superació de l’excepcionalitat espanyola. Val a dir que el PSOE ja havia avisat que, la modificació de la Llei compromesa seria de poca volada (recordeu que ni això compliren) perquè no significaria denunciar el Concordat amb l’Estat del Vaticà de 1979 (hereu del signat en els anys franquistes), origen i matriu de tots els privilegis.
En tot cas, cal recordar en el context de les actuals retallades l’Església catòlica rep al cap de l’any uns 10.000 milions € (subvencions directes, donacions econòmiques, cessions de terrenys i exempcions d’impostos. En aquest cas, no pagar IBI significa que els municipis deixen d’ingressar uns 1.500 milions i uns 250 a través de l’IRPF.
Potser no ens en sortirem, tenint en compte la correlació de forces en el Congrés, però ho continuarem batallant. El PSOE no va fer res, tret d’incrementar les donacions públiques a l’Església i, del PP, no podem esperar-ne res, tampoc. Amb tot, convé, si més no, denunciar la doble moral de la jerarquia eclesiàstica que viu dels privilegis i, sovint, avergonyeix catòlics de “bona fe”.
