Europa mantiene la religión en la escuela con modelos diferentes / Europa manté la fe a l’escola amb models diferents

Uno de los principales argumentos de los defensores de la asignatura de religión en la escuela es que se trata de una materia que se refiere a la inmensa mayoría de países de Europa. En algunos casos es obligatoria, en otros de oferta obligatoria y con una asignatura alternativa, y en algunos casos de oferta obligatoria pero con la posibilidad de quedar exento. De hecho, sólo en Francia, país laico, la religión está fuera de las escuelas públicas, que son la mayoría.

La ley orgánica para la mejora de la calidad educativa (Lomce) reavivó la polémica sobre la religión en dar a la asignatura un valor académico que antes no tenía y, por tanto, al convertir la materia en importante a la hora, por ejemplo, de pedir becas. En esta cuestión, la casuística en Europa es muy diversa: hay países como Alemania, Reino Unido y Finlandia donde la materia computa en el expediente académico y otros como Holanda, Italia y Portugal donde no lo hace. Un caso curioso es el de Estados Unidos, donde, a pesar de ser un país muy religioso, la religión está excluida por la constitución en la educación pública al considerar que no se puede obligar a nadie a profesar ninguna fe.

Una de las críticas que se refiere al tratamiento de la religión en las escuelas del Estado es el mantenimiento de los acuerdos con la Santa Sede de 1979 que garantizan la oferta de la asignatura de la religión católica en las escuelas y dan a la jerarquía católica la potestad de elegir los maestros y los contenidos de la materia. Los críticos con los acuerdos remarcan que se empezaron a negociar incluso antes de que se aprobara la Constitución de 1978 con el Concordato de 1953 como referente y que el modelo es arcaico, mientras que los defensores del pacto con el Vaticano recuerdan, una vez más, que otros países europeos tienen acuerdos similares.

La posibilidad de que Cataluña se convierta en un estado independiente en los próximos años obligaría a revisar o revocar los acuerdos con la Santa Sede ya buscar un modelo propio. De hecho, la presencia de la religión en la escuela en una eventual República Catalana ha sido objeto de algunos debates últimamente con visiones que los partidarios de mantener un estatus parecido al actual a los que abogan por excluir completamente de la escuela.

LAS FRASES

«La religión es arcaica? Entonces también lo serían la práctica totalidad de estados de Europa»
Ignacio Díaz Ventura
IMPULSOR ‘HEMOS PERDIDO EL OREMUS?’
«El espíritu crítico se duerme con los dogmatismos religiosos, cae en el letargo»
Luis Garcia
COORDINADOR DE CATALUÑA LAICA

Un dels principals arguments dels defensors de l’assignatura de religió a l’escola és que es tracta d’una matèria que es fa a la immensa majoria de països d’Europa. En alguns casos és obligatòria, en d’altres d’oferta obligatòria i amb una assignatura alternativa, i en alguns casos d’oferta obligatòria però amb la possibilitat de restar-ne exempt. De fet, només a França, país laic, la religió està fora de les escoles públiques, que són la majoria.

La llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe) va revifar la polèmica sobre la religió en donar a l’assignatura un valor acadèmic que abans no tenia i, per tant, en convertir la matèria en important a l’hora, per exemple, de demanar beques. En aquesta qüestió, la casuística a Europa és molt diversa: hi ha països com Alemanya, el Regne Unit i Finlàndia on la matèria computa en l’expedient acadèmic i d’altres com Holanda, Itàlia i Portugal on no ho fa. Un cas curiós és el dels Estats Units, on, tot i ser un país molt religiós, la religió està exclosa per la constitució en l’educació pública en considerar que no es pot obligar ningú a professar cap fe.

Una de les crítiques que es fa al tractament de la religió a les escoles de l’Estat és el manteniment dels acords amb la Santa Seu del 1979 que garanteixen l’oferta de l’assignatura de la religió catòlica a les escoles i donen a la jerarquia catòlica la potestat de triar els mestres i els continguts de la matèria. Els crítics amb els acords remarquen que es van començar a negociar abans i tot que s’aprovés la Constitució del 1978 amb el Concordat del 1953 com a referent i que el model és arcaic, mentre que els defensors del pacte amb el Vaticà recorden, una vegada més, que altres països europeus tenen acords similars.

La possibilitat que Catalunya es converteixi en un estat independent en els propers anys obligaria a revisar o revocar els acords amb la Santa Seu i a buscar un model propi. De fet, la presència de la religió a l’escola en una eventual República Catalana ha estat objecte d’alguns debats darrerament amb visions que van dels partidaris de mantenir un estatus semblant a l’actual als qui advoquen per excloure-la completament de l’escola.

LES FRASES

La religió és arcaica? Llavors també ho serien la pràctica totalitat d’estats d’Europa
Ignacio Díaz Ventura
IMPULSOR ‘HEM PERDUT L’OREMUS?’
L’esperit crític s’adorm amb els dogmatismes religiosos, cau en la letargia
Luis Garcia
COORDINADOR DE CATALUNYA LAICA
Print Friendly, PDF & Email

También te podría gustar...