Església i ajuntaments, cal encetar el canvi

El canvi es va visualitzant, resta, però, molt per fer, les inèrcies, els hàbits i, òbviament, la pressió ideològica conservadora hi estan presents. Alguns governs locals ja han pres decisions exemplars en matèries tan significatives com són les processons i actes religiosos o, com seria el cas de la ciutat de València, també, de manifestacions cíviques amb alguns protocols religiosos. Parlem d’elements que en altres moments o estadis podien ser normals,però que a hores d’ara no tenen justificació en termes teòrics. La presència de les institucions en actes de culte o expressió de la fe no escau en una democràcia moderna, això és manifest.

Possiblement a les ciutats grans el problema te més fàcil solució, als pobles, però, processons, comunions, festes patronals… continuen evidenciant que cal aprofundir als canvis, i això, és alhora una tasca que tant els ajuntaments, amb el debat i les explicacions necessàries, com la gent més conscient, hauran d’afrontar. De moment, aplaudim les iniciatives que ja s’han donat en la línia de l’aconfessionalitat de les institucions, tot i esperant que el canvi es generalitze, puix, com evidencia la realitat, com són les festes estiuenques on bous, actes culturals i processons van de la mà seguint les pautes de sempre.

Una altra qüestió que té prou a veure amb la gestió local i l’Església Catòlica afecta les finances, ja que ens trobem amb el privilegi del que gaudeix de no contribuir a les despeses municipals pagant l’impost de béns immobles, que com sabeu és una de les fonts més rellevants de les arques locals. No ignore que tal privilegi naix dels acords que al mil nou-cents setanta-nou es van concertar entre el Govern espanyol i la Santa Seu, uns acords que s’han mantingut pels diversos governs centrals, i que, per tant, no es poden canviar per actes dels governs municipals; ara bé, en tant això no es produeix, hi ha alguns béns de l’Església que no estan afectes al culte o activitat religiosa, i que al meu parer si haurien de tributar. Intentar encetar el camí no estaria de més.

També en aquest darrer punt he llegit que algun ajuntament està estudiant el tema, en concret de nou el del Cap i Casal, caldria que els nous ajuntaments, aquells amb uns govern de signes aperturista i de canvi, unificaren criteris, consultaren als experts corresponents, i tot seguit adoptaren decisions fonamentades i justes. El cas podria ser semblant al de les universitats públiques, les quals després de batalles judicials gaudeixen igualment del mateix privilegi per aquells immobles dedicats a l’ensenyament o la investigació, però que tributen per altres tipus de locals.

Allò d’“amb l’ Església hem topat” resulta evident, el canvi ha d’anar més enllà, algunes passes s’han donat,a la gran majoria, però, de municipis el canvi s’ha quedat curt.

Print Friendly, PDF & Email

También te podría gustar...