El partido promovido por Ada Colau, «Un País en comú», sin propuestas para un Estado laico

El documento dado a conocer hace unos días como ponencia zero no incluye referencia alguna al Estado laico, a la laicidad institucional, a la derogación de los Acuerdos con las confesiones, religiosas, la financiación de las religiones, sacar la religión de la escuela,…

Solo unas alusiones a la escuela laica en el apartado 2.4 sobre Educación:

Serà  necessari  incrementar  de  forma  molt  rellevant  la  inversió  en  educació  en  totes  els  cicles  del  sistema  i dissenyar un pla transitori per transformar en centres públics i laics els actuals centres concertats. La  política  educativa  ha  de  ser  un  reflex  del  model  de  societat  que  volem  defensar:  educació  pública, inclusiva, laica, coeducativa, democràtica i crítica.

Xarxa  pública  de  centres  laics  de  qualitat. El govern de la Generalitat ha establert concerts amb  escoles  d’elit  a  les  quals  només  accedeixen  famílies  de  renda  mitjana  i  alta.  Alguns  d’aquests concerts són amb centres que separen els nens i les nenes. Cal acabar amb tot això, generant una xarxa pública de centres laics de qualitat, resultat del treball conjunt de pares, mares, educadors i alumnes. Cal eliminar els concerts amb centres privats. S’ha de començar per l’equiparació de tots els centres finançats amb fons públics i per la supressió dels concerts als centres que segreguin per qualsevol motiu.

Y algunas referencias a la religión al hablar de minorías religiosas en el apartado 5.5 Migraciones, ciudadnía e interculturalidad:

Antiracisme. El racisme és un sistema estructural que impedeix a un sector de la població l’accés a determinats  recursos  i  legitima  l’estratificació  social.  El  racisme  institucional  s’ha  de  combatre  d’arrel,  revertint  l’enfocament  de  les  polítiques  migratòries  i  d’estrangeria.  El  racisme  social,  la xenofòbia  i  la  islamofòbia  són  malalties  socials  que  legitimen  la  discriminació  i  infravaloren  persones negres, estrangeres, gitanes, musulmanes o amb fenotipus i religions diferents del que es considera la cultura hegemònica euroblanca de les elits classistes i racistes.

Reconeixement  de  la  diversitat  cultural.  No  hi  haurà  ciutadania  inclusiva  sense  reconèixer,  promoure i gestionar la diversitat cultural. Construir un país en comú implica apostar per un model de  societat  inclusiva  i  intercultural.  Les  polítiques  públiques  han  d’incloure  la  diversitat  cultural  i  religiosa  com  una  eina  de  diàleg,  interacció  i  cohesió,  garantint  polítiques  específiques  per assegurar la igualtat de drets i d’oportunitats de tothom, sense exclusió. Un nou espai polític obert i  transformador  ha  de  reconèixer  i  posar  en  valor  la  riquesa  que  suposa  la  diversitat  lingüística,  religiosa i cultural de la societat. Una societat diversa culturalment és una societat oberta al món, solidària, segura i sense por, alhora que integradora i cohesionada.

_________________________

Puede acceder a la Ponencia completa: Ponències zero Un País en Comú

Print Friendly, PDF & Email

También te podría gustar...