Desigualdad y discriminación por razones de religión en España

La Constitución española de 1978 establece que “Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de… religión…” (art. 14). En cambio, la realidad es que el corpus legislativo español establece cuatro categorías de ciudadanos, de acuerdo con sus creencias religiosas o irreligiosas. De mayor a menor dignidad, estas categorías son: 1) católicos; 2) evangélicos, judíos y musulmanes; 3) creyentes de otras religiones; y 4) no religiosos (ateos, agnósticos e indiferentes). Por ejemplo:

1) Católicos: Entre otros privilegios exclusivos, tienen el de contar con una casilla en los impresos de la declaración de la Renta a favor de su iglesia.

2) Evangélicos, judíos y musulmanes: Tienen derecho a disponer de profesorado de su religión en los centros de educación básica a cargo del Estado si hay al menos diez peticiones por etapa. Si no, podrán tener la asignatura doctrinal, pero irá a cargo de las correspondientes comunidades religiosas. Por supuesto, los católicos también tienen ese derecho, pero se hace efectivo con sólo una petición.

3) Creyentes de otras religiones: No tienen derecho a tener profesorado de su religión en los centros educativos, pero tienen derecho a que sus sentimientos no se vean intencionadamente ofendidos por escarnio público de sus dogmas, creencias, ritos o ceremonias. Por supuesto, ese derecho también lo tienen los grupos anteriores.

4) No religiosos: no tienen ningún derecho citado.

Esta desigualdad y discriminación empieza en el artículo 16.3 de la Constitución española (1978), cuya redacción haría reír si no se tratara de un texto legislativo y de esa magnitud; sigue con los Acuerdos entre el Estado español y la Santa Sede (1979), la Ley de Libertad Religiosa (1980); los Acuerdos de cooperación del Estado español con la Federación de Entidades Religiosas Evangélicas de España (1992), etc.

El artículo 9.2 estatuye que “Corresponde a los poderes públicos promover las condiciones para que la libertad y la igualdad del individuo y de los grupos en que se integra sean reales y efectivos”. ¿Para cuando la derogación de toda esa legislación confesional y el establecimiento de un Estado laico, sin privilegios ni discriminaciones para nadie?

Juan José Luján


Desigualtat i discriminació per raons de religió a Espanya

La Constitució espanyola de 1978 estableix que «Els espanyols són iguals davant la llei, sense que puga prevaler cap discriminació per raó de… religió…» (art. 14). En canvi, la realitat és que el corpus legislatiu espanyol estableix quatre categories de ciutadans, d’acord amb les seues creences religioses o irreligioses. De major a menor dignitat, aquestes categories són: 1) catòlics; 2) evangèlics, jueus i musulmans; 3) creients d’altres religions; i 4) no religiosos (ateus, agnòstics i indiferents). Per exemple:

1) Catòlics: Entre altres privilegis exclusius, tenen el de comptar amb una casella en els impresos de la declaració de la Renda a favor de la seua església.

2) Evangèlics, jueus i musulmans: Tenen dret a disposar de professorat de la seua religió en els centres d’educació bàsica a càrrec de l’Estat si hi ha almenys deu peticions per etapa. Si no, podran tindre l’assignatura doctrinal, però anirà a càrrec de les corresponents comunitats religioses. Per descomptat, els catòlics també tenen eixe dret, però es fa efectiu amb només una petició.

3) Creients d’altres religions: No tenen dret a tindre professorat de la seua religió en els centres educatius, però tenen dret a què els seus sentiments no es vegen intencionadament ofesos per escarni públic dels seus dogmes, creences, ritus o cerimònies. Per descomptat, eixe dret també el tenen els grups anteriors.

4) No religiosos: no tenen cap dret esmentat.

Aquesta desigualtat i discriminació comença en l’article 16.3 de la Constitució espanyola (1978), la redacció del qual faria riure si no es tractara d’un text legislatiu i d’eixa magnitud; segueix amb els Acords entre l’Estat espanyol i la Santa Seu (1979), la Llei de Llibertat Religiosa (1980); els Acords de cooperació de l’Estat espanyol amb la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya (1992), etc.

L’article 9.2 estatueix que “Correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups on s’integra siguen reals i efectius”. Per a quan la derogació de tota eixa legislació confessional i l’establiment d’un Estat laic, sense privilegis ni discriminacions per a ningú?

Print Friendly, PDF & Email

También te podría gustar...