Si una guerra es la barbarie personificada, forzar a la población a participar en ella resulta una atrocidad detestable. Como la guerra es una matanza entre gente que no se conoce para provecho de unos pocos que sí que se conocen pero no se matan, una buena alternativa es hacerle frente mediante la objeción y la insumisión. Y así lo certifica la mayoría de la población española en una reciente encuesta realizada por Electromania, en la que el 44% ha manifestado aquello de pies para qué os quiero en caso de ser llamados a filas ante una hipotética invasión militar.
Por eso, es éticamente indignante que la UE anime a la juventud rusa a negarse a participar en la guerra contra Ucrania, mientras apoya al gobierno de Zelenski que obliga a todos los hombres entre los 18 y los 60 años a poner sus vidas al servicio de un conflicto del cual no son responsables. Dos varas de medir una misma realidad. El régimen de Putin reprime duramente cualquier indicio de deserción en sus filas. Y el régimen de Ucrania también, hasta el punto de que todos aquellos que intentan hacer valer su derecho universal a la objeción de conciencia son detenidos y reclutados contra su voluntad.
Estamos hablando de dos estados que, antes de la invasión rusa de Ucrania, tenían unas sociedades militarizadas hasta los tuétanos. La rusa, avezada al conflicto permanente contra países vecinos de la histórica órbita soviética, dedica un porcentaje descomunal al Ministerio de la Guerra, que llega al 20% del PIB. Es decir, que uno de cada cinco rublos sirve para preparar y ejecutar guerras sin freno en función de sus intereses geoestratégicos.
Por su parte, el Estado ucraniano tiene un panorama todavía más negativo: está hipotecando todo el PIB de las próximas generaciones. Y no tendrá más remedio que poner a precio de saldo todos sus recursos y todas sus materias primas en manos de una Unión Europea que nunca actúa de manera desinteresada. Si antes de la guerra, la sociedad ucraniana ya sufría un nivel de militarización elevado por su intervención bélica en las masacres contra el Donbass y por el resurgimiento de grupos armados descontrolados de ideología fascista, el futuro de la mayoría quedará marcado con un terrible hierro candente de odio y de venganza.
Ante este escenario tan monstruoso, es importante poner en valor la insumisión como una de las herramientas más útiles que hay al alcance de la ciudadanía rusa y ucraniana, violentada por una guerra orquestada con bombo y platillo por los perros falderos de los grandes poderes económicos. Unos gestores europeos que niegan el asilo político a los desertores en general, que envían toneladas y toneladas de armamento y que pretenden justificar el incremento de los presupuestos militares hasta límites exorbitantes. Y de paso, implantar el pensamiento único y frenar las protestas de la población.
Para romper esta dinámica belicista, los movimientos de objeción de conciencia, en defensa de la insumisión y del antimilitarismo han convocado, este 9 de abril, movilizaciones en todo el Estado para exigir la paz en Ucrania, la desmilitarización total y la justicia social. Y entre otras muchas cosas, que los estados de la UE acepten todos y cada uno de los insumisos desertores de todos los ejércitos, porque matar o morir en una guerra no puede ser una obligación cívica por mucho que la industria militar la bendiga.
Si una guerra és la barbàrie personificada, forçar la població a participar-hi resulta una atrocitat detestable. Quan la guerra és una matança entre gent que no es coneix per a profit d’uns pocs que sí que es coneixen però no es maten, una bona alternativa és plantar-li cara mitjançant l’objecció i la insubmissió. I així ho certifica la majoria de la població espanyola en una recent enquesta realitzada per electromania, en què el 44% hi ha manifestat allò de cames ajudeu-me en cas de ser cridats a files davant una hipotètica invasió militar.
Per això, és èticament indignant que la UE anime el jovent rus a negar-se a participar en la guerra contra Ucraïna, mentre dóna suport al govern de Zelenski en obligar tots els homes en edats compreses entre els 18 i els 60 anys a posar les seues vides al servei d’un conflicte del qual no en són responsables. Dues vares de mesurar una mateixa realitat. El règim de Putin reprimeix durament qualsevol indici de deserció en les seues files. I el règim d’Ucraïna també, fins al punt que tots aquells que intenten fer valdre el seu dret universal a l’objecció de consciència són detinguts i reclutats contra la seua voluntat.
Estem parlant de dos estats que, abans de la invasió russa d’Ucraïna, tenien unes societats militaritzades fins al moll de l’os. La russa, avesada al conflicte permanent contra països veïns de la històrica òrbita soviètica, dedica un percentatge descomunal al Ministeri de la Guerra, que arriba al 20% del PIB. És a dir, que un de cada cinc rubles serveix per a preparar i executar guerres sense aturador en funció dels seus interessos geoestratègics.
Per la seua banda, l’Estat ucraïnès té un panorama encara més dolent: està hipotecant tot el PIB de les properes generacions. I no tindrà més remei que posar a preu de saldo tots els seus recursos i totes les seues matèries primeres en mans d’una Unió Europea que mai no actua de manera desinteressada. Si abans de la guerra, la societat ucraïnesa ja patia un nivell de militarització elevat per la seua intervenció bèl·lica en les massacres contra el Donbass i pel ressorgiment de grups armats descontrolats d’ideologia feixista, el futur de la majoria quedarà marcat amb un terrible ferro roent d’odi i de venjança.
Davant d’aquest escenari tan monstruós, és important posar en valor la insubmissió com una de les eines més útils que hi ha a l’abast de la ciutadania russa i ucraïnesa, violentada per una guerra orquestrada amb bombo i platerets pels gossos falders dels grans poders econòmics. Uns gestors europeus que neguen l’asil polític als desertors en general, que envien tones i tones d’armament i que pretenen justificar l’increment dels pressupostos militars fins a límits exorbitants. I de pas, implantar el pensament únic i frenar les protestes de la població.
Per a trencar aquesta dinàmica bel·licista, els moviments d’objecció de consciència, en defensa de la insubmissió i de l’antimilitarisme han convocat, aquest 9 d’abril, mobilitzacions arreu de l’Estat per a exigir la pau a Ucraïna, la desmilitarització total i la justícia social. I entre moltes altres coses, que els estats de la UE accepten tots i cadascun dels insubmisos desertors de tots els exèrcits, perquè matar o morir en una guerra no pot ser una obligació cívica per molt que la indústria militar la beneïsca.
